28.-BADOMERIES .- TEROL

28.-( Clar, és una província espanyola, aragonesa per més senyes, però a mi el que m’interessa és partir-la en dos i trobar-li el significat amb un breu relat, és el que faig en BADOMERIES).


Sala gran .Una sèrie de persones fent cua davant taules on eren rebuts per personal expert. Al carrer és sentí un gran xivarri, tots els presents no en feien massa cas, ells anaven a lo seu... però un va començà a córrer i sortí del local sense importar-li la cua ni el lloc conquerit a base d’espera. Uns quants minuts i retorn+a amb la l’alè pesat i suat, tots al veure’l li preguntaren que era aquell soroll

-Te n’has assabentat del que passa...

La seva xerrameca no va parar donant detalls i explicacions del succés forà, com si s’hi trobés. Un dels que apuntaven i feien la selecció, escoltà amb atenció i el cridà. –Vostè, vingui, donin les seves dades, que queda contractat. Vostè TE – ROL... homes així son el que necessitem, actius...

BADOMERIES.- COMPARTIR

El capellà el dia del seu casori els va sermonejar amb contundència els servei que un havia de fer del altre...Quan varen ser a tallar el pastel de boda  no trobaven el ganivet que se’l ofereix per a fer el primer tall amb musiqueta i tot... a les hores en ves de dir com el tallarem,...? A la noia se li va acudir el C OM – PARTIR que tenia  una bona arrel antiga... Tots els comensals inclosos ells mateixos pegarien una mossada al pastel i feina feta, tots en rebrien, clar que algun golafre potser obriria boca més del compte i embocaria com un gos un conill i deixaria a més d’un sense el tast.

25.- BADOMERIES.- AJUNTAMENT

En la plaça gran del poble es congregaren infinitat de ciutadans. La tele, la radio, els mitjans escrits havien cridat per que tothom que pogués fes cap al lloc a l’hora especificada per verificar el consens sobre un tema establert en la convocatòria i que fregava els neguits de tots... Els promotors es disposaven a AJUNTAr – MENT... és a dir que tothom pensés el mateix, així tot tiraria endavant si els criteris més dispars s’unissin en un de sol.( Amb el difícil que un no canviï de parer cada cinc minuts,la utopia també es sembrava allí... fructificaria ? )

24 - BADOMERIES -- ALGUERSUARI

Pilot famós quan dormia també somniava. Li venia una cursa d’automòbils del més treballada i inconscientment ho passava greu, el somni el portava a una illa


I en el mar havia naufragat el vaixell que allí el conduïa i sort que les mans i peus li responien i s’apropava a la costa, una veu li arribava com a consol...

-ALGUER – (et toca) SUARI... la cansalada...

-Menys mal que aquí em coneixen i parlen com jo.
http://ca.wikipedia.org/wiki/L'Alguer

23 -A -BADOMERIES - AIRES

23 A.- Es queixava la mestressa, estava neguitosa, quasi insuportable, el marit la volia calmar... –


-Què et passa filla ?

Com si haguessin tocat el voraviu, va exclamar un estirabot i desprès...

-AI !!!- RES...RES  -- Segur que algú la pagaria i ella apagaria el seu estat histèric.

23.-BADOMERIES.- ARMENGOL

23.- Tres amic tenien una pilota,eren en Xavi, Andrés i Leo, els hi agradava jugar-hi.


I s’hi passaven hores. Aquell dia se’l va ajuntar un altre noi, porter en Victor, quan els van veure uns xibals varen exclamar...- Aquests ARMEN - GOL

22.-BADOMERIES.- ASSUMPTA

21.- - Donat manya i corre per arribar primer i entrega la carta si vols el premi, pensa que ASs –UMPTA. (unta)

20.-BADOMERIES.- APROPA

20.- A l’hora d’esmorzar al camp en el treball la noia jove no arribava el cistell per collir el tiberi, el jovenot per fer-la parlar va posar els de totes ben alts i elles no l’arribaven... – Cirilo, va home per que el penges tant alt, creus que hi aniran les melitxes o el gossos...


- Que voleu que apropi els cistells o A PROP PA... Ai, la ganusa !!

CEL·LEBRANT LA PRIMAVERA, I ELS TRES ANYS DE PERMANÈNCIA EN LA XARXA

dibuix de la Carme

En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....

En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....


Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.


.....

SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....

Escrit per Antoni Fortuño Sas

1 - 3 –octubre - 06

Si jo pogués, el temps aturaria,

la rosa del Amor no es marciria

i el Sol ens calentejaria a tots.

Quants de bressols serien establia,

l’ocell son cant dolcet establiria

engegant arreu la joia i el consol.

Si jo pogués, la Pau feliç viuria,

la guerra dins del mon sufocaria

amb la concòrdia dels sers humans.

Que tots fóssim germans, com ho voldria !!

- abraçada i petó sense falsia

amb odis i enveges lligats de mans -.

Si jo pogués, seria sempre dia.

La mentida vivent apagaria

negant-li orella atenta i meu consens.

Si jo pogués la nit no existiria.

la Llum potent la fosca negaria

amb resplendor de foc sempre vivent.

Si jo pogués, el temps aturaria,

vivint en el record em complauria

allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.

Per més que la distància existiria,

sempre l’esperit allí hi restaria

en un fratern abraç, goig desitjat.

La violència, jo arrencaria

negant-li tot favor l’ofegaria

aquietant- ne seus passos fins morir.

Menuts i vells amb cor defensaria,

dones com filles a totes les tindria

eixugant plor en son violat destí.

Si jo pogués, el temps aturaria

i a la venjança el cos li tallaria

parant son pas nefast i delictiu.

La fam a mossos me la menjaria,

fent galtes roges plenes d’alegria...!

tots tindríem plat fondo i tovalló.

Diners i propietats repartiria

per que amb salut i vida hom seria

ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.

Si jo pogués, el temps aturaria

per viure eix instant amb alegria

asseguts a taula menjant el Pa.

L’hora que ha de venir, jo pararia,

restant quiet, ja mai despertaria...,

com si assolís el somni eternal.

Si jo pogués, el temps aturaria...

19.- BADOMERIES.- ALICATES

19.- De vegades semblen surrealistes certes converses. Abans ni havien que defensaven la vinguda de gent d’altres països per ajudar al treball que s’havia de fer, el capital tenia que presumir de queviures i deixava dinerons a tot quisqui i s’havia d’avançar en construcció de tot... Varen venir quantitat ingent de sers famolencs en busca del diner del treball,també alguns volien integrar-se en el confuig del país i ser-ne com els autòctons, altres no, però el cas és que fessin feina, els bancs havien de fer l’agost... així aquests vinguts del Marroc els hi deia el vell de la plaça ALI ! – CAT – ÉS ... Suposo que entenien el missatge els més espavilats ja que els seus fills parlen el català millor que molts de naltres.

18.- BADOMERIES - METÀFORA

18.- Anava pedalant amb serenor, seguint la seva presa que era arribar primer a la trobar la cinta d’arribada i trencar-la com a guanyador... Plovia, però ell sabia sostenir-se en aquella dificultat, molts anys de pràctica en llocs on el xirimiri era freqüent no el feien dubtar al dona cop al pedal ... En un tomb ja prop del lloc esperat i desitjat un gos es posà a roda amb ganes de embocar un dels peus, la relliscada va ser fatal, el cotxe del seu director va exclamar: META - FORA

17.- BADOMERIES - ALARMA

17 .- No sé, no ho he vist mai que cap que segueix la religió vaticana li posin per nom de pila DÉU, tampoc ho sé d’altres religions, seria molt agosarat entrar en aquest terreny, però di que se m’acut que un Alà volia parlar amb ALÀ i per això va buscar durant temps un lloc ben alt per que la veu seva arribés a les altures amb més comoditat fora dels sorolls del ras de la terra, així que trobà un dia una piràmide, crec que la CHEOPS, quelcom li devia semblar saludable el nom i escalà fins dalt a base de que les ungles arrapessin fort.


Una comitiva de turistes va trobar-s’hi i s’ho mirava. El guia del país que devia conèixer al interfecte exclamà : Alà-( LA) ARMA... Segurament que pensaria que quan seria l’hora de baixar ... s’esclafaria la crisma ?

16.- BADOMERIES.- CIRCUIT

16.- Aquella nit d’estiu el Juan estava al balcó de la seva casa de la ciutat comarcal prenent la fresca, una llimonada amb canyeta per xuclar, una cadira per sostenir la cularsa i el temps que passés per traure’s el cansament del dia. Li va venir a narius com un tuf de socarrim..



- Noia que set crema la cansalada...- li deia a la mestressa...


-Vine, vine, mira, allà, a l’esplanada els flamerols


- Oh, sembla el CIRC – CUIT .... I les bestioles i els pallassos... pobres, sense feina, al atur per la crema...

15.- BADOMERIES.- SORPRESA

A la presó de Cal Rians una delicada situació és dava. Quan aquella noia va ser interrogada, vet aquí la sorpresa que és varen dur les autoritats del centre... Com anotarien el nom de la interfecta ? havien descobert que la tal vestida de travestí era una monja i li constava en el document que acreditava sa personalitat,i ,ara, privada de llibertat, seria la SOR – PRESA.

14 .- BADOMERIES .- EVACUATS

14.- Arribaven a tongades les colles motoritzades a la festa de Coll d’Arruix, dos de concentració amb el servei a ple rendiment amb escapades pels pobles del voltant per conèixer tot el panorama. A les nits ballaruga i barra lliure,...


L’arribada al lloc era emocionant, hi havia màquines de somni, El Juan esperava a la seva núvia... Ara arribava al lloc...

– Com ?– deia el noi – EVA – CUAT...!!!!

Al tenir una avaria i ell no assabentar-se’n a temps havia fet la última part del viatge amb un company que portava un quatre rodes.

13 .- BADOMERIES.- SETMANA

13.- Per més que buscava pel barranc no trobava la font de Manero, hi havia estat de menut, i no sabia en quin racó era exactament i mentre es deia dins d’ell mateix la SET – MANA...

12 .- BADOMERIES - GENERALITAT

El menut Pau sortia de la classe i anava recordant el mesos de l’any... GENER, FEBRER..., els seus companys no el distreien ja que el nen estudiós volia penetrar en les lliçons i memoritzar per després poder-ho contar als avis...


Al seu darrere venia el mestre que els donava les lliçons sobre ... i li ha preguntat, .- ...I per que sento a la tele que diuen GENERALITAT, que també és un més i potser més llarg.

El mestre li ha dit: - La Generalitat és allà on manen els polítics...

El tot eixorivit ha contestat ràpid: Així la FEBRERALITAT deu ser allí on manen les malalties amb febre... Ja deia jo...

11 .- BADOMERIES .- SONIA

11.- Al dormilega JAUME li havia tocat en sort el casar-se honradament sense cap maniobra equívoca amb una ben pareguda femella, ni de casa rica ni d’aixovar majestuós, però amb unes propietats difícils de trobar en qualsevol femella més o menys bonica... No!! Ella s’avenia amb el seu marit com oli amb un llum, crec que fins es complementaven... Sabeu que havien triat per anomenar-la el nom de SON –h I – A.... Com dormien ? Es conta com anècdota del matrimoni que ella s’aixecava del llit, mirava pel finestró entreobert i deia, per poder dormir ?? amb el seu espòs... – JAU-ME, o que plou... i continuaven la marxa,

10.- BADOMERIES - JAUME

10.- No és estrany que aquell jove l’haguessin batejat amb el nom de pila que portava, dissabtes i diumenges i festius els aprofitava per endrapar davall dels llençols una inacabable rècula d’hores de descans o de dormir... Fins al treball del camp en les hores de beguda o descans, ell a clapar... Segur que si  el bateig seu no hagués implicat aquest nom, per força galopant que el renom hauria set JAU – MÉs

9 .- BADOMERIES - OSCAR

9.- El gosset tenia gana a matar. L’havien abandonat a la ciutat gran i el seu flat poc podia fer amb la multitud d’olors agradables, insulsos i desagradables.


Un portal li donà la benvinguda... En mig de la gent, quantitat de cames que bellugaven anava seguin com si sabés on anava. Dalt al frontis de la portalada

hi resava MUSEU PALENTEOLÒGIC... Amb la multitud que entrava és va colar en busca de quelcom que entrar al pap... Un animalot grandíssim presidia la sala,

Allí si que podria rossegar. S’apropà. Uns vigilants parlaven.

-Saps que val una milionada tot això...

-Oh, és un OS-CAR...

El gos, girà cua entre cames,. No tenia ni un ral a la butxaca...

8 .- BADOMERIES - PATÉ

8 .- A les fleques se’ls havia passat pet cap de fer vaga, aleshores els forns no treien coques, ni pastes, ni tot això comestible que llescat ho agafem amb la ma per sucar-ho amb oli, vi o escurar el plat de salsa de tomaca o altres.


Aquell menut en veure que en el rebost estava buit de llesques, anà al armari de la cuina on sabia que hi havia una lata del que li agradava i amb cullereta a la ma va imposar el seu poder per portar-ho al ventre en definitiva i calmar els crits que li feia l’estomac...

-PA – TÉ ... sol...- li deia un amiguet seu

-No me’n donis de PA, no !! que la cullereta ja em serveix.