16.- Aquella nit d’estiu el Juan estava al balcó de la seva casa de la ciutat comarcal prenent la fresca, una llimonada amb canyeta per xuclar, una cadira per sostenir la cularsa i el temps que passés per traure’s el cansament del dia. Li va venir a narius com un tuf de socarrim..
- Noia que set crema la cansalada...- li deia a la mestressa...
-Vine, vine, mira, allà, a l’esplanada els flamerols
- Oh, sembla el CIRC – CUIT .... I les bestioles i els pallassos... pobres, sense feina, al atur per la crema...
