11.- Al dormilega JAUME li havia tocat en sort el casar-se honradament sense cap maniobra equívoca amb una ben pareguda femella, ni de casa rica ni d’aixovar majestuós, però amb unes propietats difícils de trobar en qualsevol femella més o menys bonica... No!! Ella s’avenia amb el seu marit com oli amb un llum, crec que fins es complementaven... Sabeu que havien triat per anomenar-la el nom de SON –h I – A.... Com dormien ? Es conta com anècdota del matrimoni que ella s’aixecava del llit, mirava pel finestró entreobert i deia, per poder dormir ?? amb el seu espòs... – JAU-ME, o que plou... i continuaven la marxa,