79 -- LA NINA PREPOTENT,- 3 i final del conte

LA NINA PREPOTENT ..

Escrit d'Antoni Fortuño Sas

El gat ja es pentinava els bigotis amb les potes quan el gos es presentà.

- Molt t’empolistres,--- diu el gos saludant-lo.

- Com que tu, movent el cap  amb les orelles com si aplaudissis ja en tens prou,... Et voldria un dia fotografiar. Sembles unes matraques, crac, crac, crac i ja està net el personatge. Ara el que no et descuides es d’anar a regar el carrer amb la primera pixarada.

- Jo no tinc que enamorar a dingú ... i tu deus voler enamorar a la nina que tenim allà al quarto...

- No està mal, es bastant fineta.... i te uns ullets melindrosos....

Quan el gos li va explicar el que havia fet amb el rellotge i la bola del mon, va quedar estranyat i és va jurar que amb les seves armes més meloses la posaria a to per sempre.

- Tu, quatre guecs i amb tal que et diguin quatre parauletes, ja estàs com un flam... S’ha de tenir mala llet, com nosaltres els felins... Si no volem que ens amoïnin, quatre bufits ensenyant bigotis i queixals i si convé treure les ungles com un roser i es queden amb la sang de la rosa, submisos, podem avançar el camí nostre. Tu mataràs un catxap i encara el portaràs al amo. Jo no el ratolí o rata per a mi, ja faig prou de netejar-li les golfes...

- De tu, ni quan fas un miol delicat pot un fiar-se’n.... I que faràs per treure-li tot l’orgull i prepotència... No li ensenyaràs les ungles.

- Les potes les tinc molt fines si no trec les ungles de cases seves.... I la veu ser fer tots els papers de l’auca si em convé.

- Així no cal que vingui...

- Encara m’ho esgarriaries tot. Jau i descansa. Jo ja faré la feina dels dos.

- No sigui que t’enamores i  l’haurem pifiat. I el rellotge i...

- S’han quedat per allà, no et faran nosa, Es clar que van a favor nostre.

-  Jau i medita que ja torno.

...............

Al cap d’un quart és presenta davant del gos.

- Em sembla que l’has fallat.

- Tot en nostra vida fos tant fàcil. Mira, li he tret la vida...

- L’has destrossat a mossades?

- No home, no, quan vulguem la farem viure i quan vulguem la sotmetrem

- I que l’hi has fet doncs, si no las fet miques...

- Quina bondat que tens... Li he tret les piles. home !! Això que porto és la seva vida. I ara mano jo i no ella...

El gos no ha fet ni un gueec, li queia la baba. Des d’ara qui es baralla amb el gat ? S’ha tocat la panxa per veure si portava piles. No ell no, ell té això que els humans en diuen VIDA.

....................................

78 .- LA NINA PREPOTENT -2 - ......

LA NINA PREPOTENT  en tres parts. 2ª

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

La nina havia quedat tranquil·la, s’havia tret les noses. Tot el que quedava al quarto dels joguets rai, ho dominava i amb gos i gat dormin un dormir llarg, llarg, llarg, la menudalla quan vindria a jugar, ella seria el rovell de l’ou

Quan al cap d’hores es feu de dia, el gos necessità buidar l’ impuls  que del ventre li venia. S’aixecà del jaç i s’apropà a la balconada oberta i posant la pota a un barró del barandat deixà anar el xorro calent d’aquell suc groc com el te acabat d’escudellar a la tassa.

El gat somicava encara en son dormir damunt del coixí del sofà,

S’apropà el gos al quarto dels joguets amb la naturalitat del amo de passadís i habitacles. Qui el manava? Abans de la porta, arraconada la bola del mon amb la que havia jugat fent-la rodar sobre si mateixa, que si cada volta hagués set un dia natural, en l’espai del joc hauria passat almenys un any, restava somicosa.

- Que et passa  ?– li digué el gos.

- La nina  m’ha fet fora del quarto, que no és seu, però ella té peus i braços i una llengua...  i diu que en el seu mon no em vol.... Però si jo soc el mon !

- Vine amb mi i aclarirem amb dos ganyols el que vol i si convé li ensenyaré les dents, que per això son, per ensenyar-les...

Obrint la porta hi tenia quelcom que fer el vell rellotge, arrupit, com esgolat, sense fer el seu característic tic-tac.

- I a tu que et passa? – si encarà el gos.

- Doncs, que ja em puc morir. La nina m’ha obligat a parar el cor i si paro el meu glatir ... com que ella no coneix el temps, diu que és ella el seu temps, i que el meu temps l’utilitzeu vosaltres i li doneu la tabarra, i si no hi ha temps, doncs, vosaltres no existireu, i no l’amoïnareu en el seu mon.

- Si que ens vol bé a tots, aquesta nina. Tu vols fer tic-tac, ...?

- Es clar que si.

- Doncs, comença. Ja veig que no havies parat del tot...

- No, ho feia al ralentí per que no se’n adonés.

- Ara li donaré la lliçó a aquesta mandona.

Quatre guacs barrejant la A i la U, dessonillà a la nina que sorpresa, no comprenia com el gos i el rellotge i la bola del mon eren allí davant del seu tron.

- Que ha passat, rellotge ... I tu bola del mon, per que entres, aquí no hi tens res a fer. I tu gos... si que ha durat poc... Clar, el rellotge no s’ha parat, ... Per què no has obeït ?

- Per que no vull morir.

- Aquesta el que vol es fer-se el mon seu.- comprenia el gos

-  Si, el meu de mon, i a vosaltres no us necessito per a res.

- El quarto és de tots, noia – li digué el gos amb quatre guecs – I ja pots començar a pensar en no voler ser la única aquí..O sigui que si vols estar sola... pots començar a caminar... i fer foc nou.

Aquí no ens faràs marxar així com així . Tingues-ho en compte.

La nina plorosa de ràbia ... El gos se’n anà a despertar el gat i assabentar-lo. Com miolaria contra la nina.

77.- LA NINA PREPOTENT 1ª part de tres que seguiran.

LA NINA PREPOTENT  en tres parts. 1ª 

Escrit d’Antoni Fortuño Sas

El quarto dels joguets, era espaiós, hi cabia de tot, però si que hi habitaven tres potències que no es deixarien prendre el lloc per qualsevol. Eren, una nina parladora, feia tantes funcions com un xivalet menut. El rellotge, antic, vell comprat a Reus per algun avantpassat, havia servit en un galliner per apagar i encendre el llum mercè a uns artilugis i va complir la missió fins que els afarams passaren a pisets més adequats per a ells que les golfes, però al recollir-lo, encara donava del seu prestigi el millor, era un Meliton que no moriria mai, ara cuidant del tic-tac, fent circular el temps aprofitat per la canalla, Tots li tenien respecte pel servei i per la vellesa que acumulava. També hi parava una bola del mon, que tenia la sort que les nacions o estats no és marcaven, Ell sabia que a Àfrica hi havia Ghana, CAN – hADA tenia la paret mitgera als Estats Bullits, Que PER –U  rondava prop del BRAS del SIL un riuet que  era el COR – d’ UNYA, Ell ho sabia tot. Però la seva amiga la nina obtenia les prerrogatives dels menuts, com que tenia bona llengua i ,´és clar, era la prepotent del lloc.

Un gos i un gat amb poca vida encara aterraren allí regalats per uns amics dels pares. Aquests dos sers sense proposar-s’ho posarien problemes en l’habitacle. L’atenció que no mesuraven els dos aubats i que dedicaven als nous estadants, causarien trasbalsos en l’harmonia del lloc.

La nina engelosida per que gos i gat jugaven amb el seu mon l’apartaven dels acaronaments i prebendes de la menudalla, i això, no portaria bons temps.

Manà ella al rellotge que no es distragués i avancés hores extres i es situés en una nit eterna. Que parés de facto el seu ronyós tic – tac. Així.,sense temps la parella dormirien... I que no despertessin...

La gelosia imponent i important que abrigava la nina conduïa als seus dominis una dictadura que

aclapararia a gos i gat.

Quan tots dormien, parà el rellotge... Tu quiet. Definitiu, prou de tic-tac que ja en deus estar tip.

A la bola del mon la llença fora, no la veuran més, i jo no et necessito. Jo soc i estic en el meu mon, tu, fora, fora...

Si no passa el temps no despertaran i si dormen jo continuaré sent la primera del lloc

S’ho deia ella mateixa: A un malalt no li donis consells, dona li consol

76.- SET VIDES TÉ UN GAT I NOSALTRES,.

-- SET VIDES TÉ UN GAT, I NOSALTRES ?

Escrit d'Antoni Fortuño Sas

...........

PRIMERA VIDA --.Sentia una alè desconeguda, el colliren per el ganyot i el  tornà a deixar al jaç, A seva orella els gemecs dels germans. Al poc s’havia quedat sol

SEGONA VIDA --.Li diran l’escuat des d’ara. S’ha salvat de miracle de la pota del ruc. Però la cua ha quedat tallada i no podrà estarrufar-la ja mai més.

TERCERA VIDA --. Sort d’aquell tub que en la carrera davant del gos ha trobat. A dins està més segur que a casa i que ganyoli aquell afaram.

QUARTA VIDA --.  Allí al terrat de casa, les  revencillades que els budells li donen no les pot resistir i donant tomb s’apropa als barrons de la barana i en un mal impuls passa entre elles i cau al buit, Tres pisos el separen del terra que donant volteretes hi arriba, amb el pensament de morir.

Les potes resisteixen l’embranzida...

QUINTA VIDA --.No volia menjar-se’l aquell ratolí. Com embadocat es va deixar embocar, però la gana després d’hores de treball que no podia abandonar ja que les femelles li espremien l’anima... Ho va vomitar tot i encara ...

SEXTA VIDA --. Quan l’aclaparava el menyspreu de la seva companya que no el volia ni fent-li les millors magarrufes, ja que ara s’estimava a un company de vestimenta blanca...

SEPTIMA VIDA --. Havia aguantat tots els pals, però ara fins l’amo, malmirrós com estava, el posava al carrer per que qualsevol bestiot el deixés per enterrar,  Abans d’una mort indigna,  se’n anà al lloc que sa mare li ensenyà un dia, la cova on ningú faria de les seves despulles cap abric de la seva pell i cap gos, el gran enemic, li rosegaria els ossos. En la sobauma seria etern.

.