33 -- EN ESCACS ÉS MAT, EN LA PART ELÉCTRICA... GRAFIC 1919

Grafic guardat per el meu pare. Maig del 1919.

L'ESPECTACLE D'AVUI .

- Lluita lliure i... val tot

.......................................

Article retrospectiu. Publicat quan les manifestacions en contra de la MAT.

– 18 – 12 08 -----POSTRES.- Als escacs, la partida acostuma acabant en MAT. En la part elèctrica M.A.T. significa complicació important difícil de resoldre. Ara, aquí en el nostre país, uns diuen Monti ( delegat de Brusel·les ) i els altres des-Monti.

Els nets no anaven a l’escola, era dissabte i algú se’n havia de fer càrrec. La de dotze anys i la de deu jugaven als escacs. El iaio els hi ensenyava en un tauler, no en un programa de P.C. Ell deia que per competir havies de tocar les fitxes i saber el mal que fa perdre un peó, un alfil,etc. i el goig que suposa quan treus del combat una fitxa del contrincant. Es una lluita a mort i un ha de filar prim i el ull viu. Això, educa per el demà, deia el vell. La iaia feia el dinar, la jove a comprar i els dos menuts per la catifa rebolcant-se o fent pastelets amb material que la cuinera els dava. L’amo de la casa, el Maties era present en una reunió de pancarta en la plaça del poblat per defensar interessos propis i del veïnatge. La manifestació tindria lloc a les dotze i tot els mascles hi serien presents. Segurament que les dones amb el senalló de la compra farien cap per donar caliu, per que també eren part de la queixa,.Era una guerra de tots. Els bàndols sempre son dos: a favor o en contra i que per més que es busqui, sols poden trobar-se en punt mig, en la confluència entre les dos forces. Aquí no s’havia donat l’encontre i la iniciativa dels en contra si es feien forts podia acabar en aldarulls. Allí també i com a contribució a l’entesa o a que el riu no sortís de mare els guardians de l’ordre eren allí aspectants. De moment era tot quasi quietud fins que els dirigents donessin l’ordre en el temps consensuada per l’autoritat.
La iaia crida a les netes grans per que l’ajudessin a pelar trumfes. El iaio anà al wàter per desfogar el suc de les olives, abans que l’eixidiu no aguantés. I els menuts al veure el camp lliure començaren a moure fitxes sense to ni so. Potser feien mèrits per un càstig. El menut de quatre anys – que quan està quiet sembla que no existeixi – fa un crit per que la neta de sis anys se’n adoni que la partida que juguen d’estranquis ha acabat per que ell que ho sent dir a les més grans i al iaio ho fan així : Mat, Mat, Mat, Maaaat...
Baix a la plaça el xivarri augmenta de to i el soroll deixa entendre . Mat No, Mat No, Mat Nooo.
Les que pelen trumfes deixen ganivet i venen a cerciorar-se dels fets. El iaio que atropelladament surt del wàter botonant-se la bragueta, mira el tauler i diu: - Doncs, sí, és MAT, aquest parell de menuts van per bon camí.- Les netes grans criden a la iaia que vingui, mentre al carrer . MAT NO, MAT NOOOO....
La iaia arriba a la balconada: - Con tal que no es facin mal. Això de la MAT, Déu meu, Déu meu... La de deu anys diu: -Mira, la MAT i el MAT .- La de dotze anys expressa rellevant: -La pancarta ho diu ben clar, MAT NO... I la iaia que no pot més, nerviosa com un flam envestit per la cullera, - Que dius que no és la Mat, no és la Mat?, son el MAT i la MAT... erile... I els menuts, quan la senten es posen a ballar amb els reis a les mans...- Es MAT erile, rile ron xim pom. I llancen els reis d’escacs cap al tauler d’escacs. – Hem fet MAT, hem fet MAT....
......................................................................................................................................................
Millor que els dos bàndols s’entenguin. Perdoneu les molèsties.

-----------------

62 -- EL NET PETONER ENS ENCOMANA ELS CONSTIPATS, I UN CUENTET. gràfic 1919

Grafic guardat per el meu pare. Maig 1919

EL FUTUR PARLAMENT.

- Anar -hi i anirem pocs d'esquerres, però els que hi anem,

seguirem com sempre... fent Pàtria !!

-----------------------

15 - 12 - 08 --- POSTRES : Al politiquet li ha sortit un net petoner. Les netes admirables en tot o quasi tot miren de lliurar-se’n d’estampar-li petons a la cara i ell no les sol·licita. Pot ser que en veure-les ufanoses i juganeres ja en té prou. Sap que moltes malalties s’encomanen així, però no, de veritat no hi pensa.

Recorda que un dia en un grup de treball, un xistós va explicar amb tot detall l’anada amb vaixell cap al Nou Mon d’una mare i els seus deu fills. Un va agafar el xarampió, l’altre l’escarlatina, altre la verola, etc i a base de petons s’ho varen passar l’un a l’altre i tots tingueren les malalties. Ho sofriren, i com que el trajecte era de mesos, quan arribaren a destí, curats ells, però amb els virus latents entrant en una societat descuidada, començaren a petonejar als aborígens i els deixaren l’emprenta que silenciosos guardaven. Res, que vacunaren a tot un continent sense pensar-s’ho. La gràcia de les explicacions fa que em recordi encara amb goig el que era quasi una tragèdia

Però retornem al que hem deixat de dir del menut. Quan venen les temporades, massa sovint, de tos, constipats amb nassos fets font, enrogallament de veus, etc, ell acostuma a ser el primer en donar l’avís a tots que anem en compte. Ell passa el que ha de passar i els altres l’acompanyen de vegades de presa, a pas canviat, amb avui no que..., però crec que ell és per nosaltres el desembarcant del vaixell que porta les bodegues plenes i ens ho regala amb la seva petoneria...
Encara que això no ho podem evitar, no el lligarem, qui sap, si seria més perillós collir les caderneres d’altra manera.

El politiquet es fa una pregunta capciosa, avui.

Quin petó diríem que és el millor, el més apreciat? El de la besàvia, del àvia, mare, germana, esposa, filla, neta, besnéta ? Quin diem ? Quin triem? Mira, he de dir que son dos, per mi, si és que em permeteu opinar. El de la besàvia i el de la besnéta. Els que son més difícils d’obtenir i això és un valor. Pensem. Vivia jo en temps de la besàvia? Viuré en el temps de la besnéta ?

Qui vulgui que contesti, tenim comentaris per posar-hi aigua i sabó per rentar-nos de mans o be escriure i netejar-nos els criteris. Qui ho veu diferent? S’accepta...

61 - VOLEN IMPOSAR SES LLEIS -- gràfic de 1919.

Gràfic guardat per el el meu pare. Maig de 1919.

Paradoxa
- Ja veus si és llarga la cua, ...! Doncs ve del Corto de Guadalajara.
-----------------------
10 - 12 - 08... POSTRES.- En eix mon que volem tant perfecte, es deia el politiquet, en que els anacronismes religiosos i els anacronismes agnòstics ens imposen ses lleis, o volen imposar-les, veiem que quan la dona es cedeix sigui amb diners o sense,és dolenta, repudiada pels mateixos que la compren – ja ho deia sor Juana Inés de la Cruz ( Hombres nécios que acusais a la mujer sin razón.... de lo mismo que culpais... )
Quan és mare dins el matrimoni és bona, però fora també és o era mal vista. En canvi, del home s’accepta, que és un D. Joan i ell, l’home pot fer-ho tot en eix sentit o quasi tot. Es veu amb bons ulls quan paga com si fos un servei i no cal dir és alabat quan fa d’abegot per engendrar la abella reina. Crec que molts es creuen que la dona és una propietat seva, que no té albir propi.
Ara bé. Si la dona no es ven i l’home no compra, Pura utopia,... tindrem l’equilibri?
Falta educació des del principi i continuar ensenyant sense amagar res. Però es rebel·laria el negoci del SEXE? Quasi ho compararia a les GUERRES, si no hi hagués armes... es minimitzaria, acabarien les lluites? Per que el negoci és el negoci...Rebrotaria amb més força.... No més cal que a un li diguin NO, per que li vinguin ganes de dir SI...

Bé, seguem passions desordenades i sentiments impropis i... negocis il·lícits, aleshores, ens exposem a fabricar dones i homes híbrids que no experimentaran de veritat cap sensació i no es desviaran del camí rectament posat? Autòmats... Voldria, potser, no fer savis si no persones en el més estricte sentit de la paraula. Persones educades en totes les facetes de la seva vida i no inculcar sols el diner, la competència entre gèneres, el relegar al qui no segueix el patró establert, etc ... Una educació integral... No sé si ningú escoltarà eixa proposta, veritat? Quedem-nos amb la iniciativa... Deuen quedar encara molts milions d’anys d’evolució, qui sap que tindran els nostres predecessors ... Utopia ? Realitat ?

30 -- CONCEPTES DE LA EDUCACIÓ. -- grafic 1919

Gràfic guardat per el meu pare, maig del 1919.

El xoc eletoral. -- -Jo porto la dreta.

- I jo duc l'esquerra.
------------------------

3 POSTRES.--- Com si el politiquet s’hagués tornat mig petit mig gran, feia el seu soliloqui que al no escriure’l en paper o proclamar-lo en veu alta, ningú se’n assabenta, la societat no en fa cas per que no hi pensa en reflexions com aquesta. i per això ell pensa que ...

Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...? Em refereixo a l’ensenyament, no solament de la escola, també la família per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat. Falta autoritat dintre de la llibertat, no del llibertinatge. Que desprès ho veiem reflectit en tot... Fem-nos-ho mirar .

29 -- BENESTAR DIGITAL .- gràfics del 1919

Gràfic guardat per el meu pare. Data de maig del 1919.

Actitud dels candidats davant el decret disolució .

1ª - En el mitín . - 2ª - En el ministeri de Governació.
---------------------

------------------------------------------

4 – 12 -08 --- POSTRES.-La mestressa del politiquet li ha trobat a la butxaca dels pantalons un paper escrit. Ell sempre en porta, per sembrar-hi lletres que ben acoblades fan frases que diuen algun pensament. Seria un sacrilegi el posar els pantalons a la rentadora, que els hi convé, per que n’estan de bruts, però, ella, sap que pot haver-hi frau i gira per davant i per darrera no sigui que el descuit d’ell el faci buscar el que sap que ha escrit i no ho troba en lloc i fins a l’ultima no preguntarà si ha trobat quelcom. Avui, li deixarà damunt la tauleta de nit, però ha set tafanera, ha volgut assabentar-se del contingut, no sigui cas que com l’altre dia, tingui que prevenir el que pot passar i aquest detall li daria avantatja. Llegiu, llegiu... També en té de bones.

Hem arribat a l’era del benestar o a l’era digital ? Avui el dit el fem servir per el nostre benestar. Rentadora, renta plats, frigorífic, mòbil, tele, ordinador..., tot va en camí que el dit ho mani o comandi tot. Fins tindrem llit i matalàs que sols necessitarem el dit, ell ho farà tot per que ens puguem agitar i dormir físicament per, aleshores, quan ens disposem a gaudir d’eixos avantatges apareix el dit de la pensa, el cervell que no li quadra i ens diu quan val el que gaudim, com ho paguem, quantes lletres ens esperen – més que l’abecedari – que vencen, com va la hipoteca, com... I, físicament podríem dormir, potser sí, per que el cos no pot més i es rendeix al cansament, però la ment treballa a destall per solucionar els problemes que li en dona la era del benestar, del boom – que pot explotar – de la era digital.
Tot un poema.

Quan arribi i pregunti, ella, segurament, li dirà que és un deixat, que sort d’ella que es preocupa, en fi l’atorrollarà... Ell callarà i anirà cap a posar-ho en net i deixar constància del seu pensar.
Si un calla, accepta. Per que barallar-se, per un descuit...? Bé, això li passa sovint, per no dir cada dia que es canvia els pantalons per que els rentin.... Un altre poema, que hi farem

SI, SI, NADAL QUE TÉ DOS AS -- GRÀFIC 1919.

Gràfic de maig del 1919. ----Cavalleria Rusticana.

- Així, tots els cosins de la Menegilda son de Cavalleria ...?

Coi de xibal.

-----------------

27 – 11 – 08 ...........POSTRES.- Li pesava, avui, al politiquet, això de les herències. A tothom amb qui parlava li remenava que l’hereu s’ho emporta tot i els altres els cabalers, res de res, i les noies unes escarràs estregades al treball per mantenir a flotació l’hereu. Estava al quid i enfadat,no n’hi passava una. Era igual que al hereu l’ anomenessin Copó que Calze, era molt semblant. Si erets el primer, a fardar i a viure la vida, els demés agafa el xapo i a regar l’hort de l’hereu. Això estava escrivint i amb bastant de fe, com si tingués tota la raó

L’hereu com que no treballava amb el xapo, doncs... Per ell cosa de bastonet a la ma i mocadoret blanc a la butxaqueta de l’americana que fa fi. En altre ordre, que és el que m’interessa, l’hereu és l’alcalde del poble i no em trauran d’aquí. Per això vull entrar en eixa descendència. Estic cansat de ser el cabaler. L’hereu i res més. I millor que el cognom sigui com el primer poblador del mon – segons ens diuen les escriptures – Si, senyor, si. L’ ADAN
I si no puc ser L’ADAN que seria tornar enrere, doncs ho giro del revés i tenim aquest cognom tant apreciat que tothom el vol per ell i la seva descendència, que no és poc. EL NADAL, fotre, que demanar per demanar, demanar bé.

Ja sabeu que va passar per allà a Girona, quan un NADAL, que no era cap dia de festa de guardar, el varen cridar a files per augment de categoria, ho va dir ben clar, jo porto la A, que és la primera vocal i de la paraula As, i dos que en duc i ben visibles, doncs,el que m’ha de succeir, ja es pot preparar, i no amb sopa de lletres, que ha de quedar el penó ben alt. Les vocals seves, i no va de broma, no, que porti la A de As de vocal primera i si pot ser quatre millor que tres.
Doncs,si, fill meu, varen escollir a una persona – la dignitat ja la sabem que la té bona – portava quatre vocals que podien ser consellers si molt agomboiats de necessitat estesin. De nom ja anava plena. Dos vocals A i una N,si, home sí, AnA que vol dir que estava disposada a fer a anar el sistema... i de cognom, si el seu antecessor en duia dos, ella dos, pAgAns ...
Doncs, jo si convé aniré al registre i a canviar el que sigui.
Quina fe hi posa. Ja ho dic que quan sàpiguen les seves pretensions, ja, ja... La riota serà descomunal,
Però ell hi deu tenir fe. O ser l’Hereu i no de la ciutat gran, si no que, de moment, d’un poblet més gran que Albarca. Se’n recorda ara del Nadal de les medalles, però ell no està per pilotes i xarxes i raquetes i pantalonet curtes i sueres a dojo, res, des de que de jovenet es va tacar al beure amb porró que aleshores en deien d’una taca i ara ha posat a...: - T’has posat la medalla,- Que no pot tragar això de l’or o la plata o... Sa mare l’atustà amb l’espardenya al cul que encara li cou ara, o sigui que al politiquet no li en parleu de medalles ell una bona vara d’alcalde i a veure venir...

27 -- EL CUL DE LA CADIRA DEL PRE... - gràfic de maig de 1919

Les informacions dels preliminars de la Pau.

1ª.- Los catorce de Wilson ...( punts suspensius ). 2ª França i Inglaterra: ( dos puntos ).

3ª.- S'abasteixerà a Alemanya; ( punt i coma ). 4ª .- Es retira Itàlia. ( punt i apart ).

- Ara a esperar el punt final.-- SILENO

---------------

24 – 11 – 08 ................POSTRES.- Això de la Diada i les banderes el té frenètic. He estripat el paper que li he trobat per que no era de recibo que diem.
I la visita del amo al Congre? que potser aniria bé de dessecar aquest peix i guardar-lo com feiem abans per el tupí que ara ja no s’usa i el gasto en la menja s’hi coneix. Tot envasat per que Medi Ambient tingui feina a posar multes als que no reciclen i és que una cosa porta l’altra. Un guirigall.
L’amo no vol reconèixer que s’ha gastat els quartets per arreglar-se la cadira, per més que aquell que sempre va sol, el Sol – ves li recriminava i al no creure’l, ara es troba que no en té ni per pistatxos per la canalla. Aquell ja li deia no ho facis, però ell, que sí que al cul de la cadira se li té que canviar la bova. Posa-n’hi un de fusta. No, que no hi ha pins per tallar que els hem gastat en la construcció de taulons per encendre el foc. Doncs, si te’ls gastes miserablement – quines coses de dir a l’amo – les passaràs magres. No, que tinc tortets amb oli a la gerreta i ans no s’acabin, uf,...
Que no el varen convèncer. Ell a la seva. Tothom més content, en tindrem per anar a beure una llimonada, que bo que és nostramo... I ara no pot dir que hi ha crisis que sona malament. Que hi ha el CRIS, que és una institució digna, sí, però eixa persona tant indigna la Crisis, res de res, ni sal, ni oli, ni pa, ni llit, res de res, que es mori ben aviat...
Els que li volen bé ja l’aconsellen. Mira avui que vas al Congre no fas el valent, que no et convé. Tens la cadira amb bova nova i ja s’arreglarà tot que això és mundial. Però a veure com dus la xaqueta, no estiris el braç més que la mànega. Controla’t... Però deu portar els auriculars del mp3 i clar, no escolta bé i quan menys ningú ho esperava, es que ningú dels seus i dels altres, que li tenen bola, ha soltat la pedra al ramat. Que com que treballem i som condescendents amb els qui no arriben a fi de més, apujarem... El Sol-ves s’ha posat malalt, la de l’albereda ha anat a tossir a casa del gorbatxof i demanar un mocador, mocador de roba, res de paper, per que l’amo li fa fer cada mal paper que no es pot treure el constipat del damunt...
No el volen escoltar al politiquet i com menys cas n’hi fan més farruco, per que lo de ser alcalde, uf, encara li dura.

26 -- ES FARRUCO, VOL SER ALCALDE.--gràfic 1919

Gràfic guardat per el meu pare del abril del 1919.

Las comunicacions telefóniques.

Maura - Amb aquest lio, com voleu que ens entenguem?
----------------------

18 – 11 – 08 .............POSTRES.- S’ha posat farruco, el politiquet amb això de ser alcalde. Si hi arriba... Pobre politiquet. Ell veu l’exemple i no se’n pot estar. Molts li diuen que es millor ser alcalde d’Albarca que només té, res, dos habitants i no tenen res de feina a firmar i fer pressupostos, etc., que ser-ho de una població amb cara i ulls i carrers i places amb botigues i teatres on et pot lluir encara que no t’agradi dur corbata a l’estiu, però ets respectat si ho fas bé i aplaudit com una vedette i si et conviden al camp de futbol qui sap si faràs el xut d’honor o el farà la damisel·la més maca del poble i anar al costat d’una cosa així fa patxoca, o potser et daran el premi a la ma per que el passis a la ma del guanyador... Res, ell ja sap el que vol. La trepa, com altres fan o bé o sembla.
Diu que per pujar eixa dificultosa muntanya si convé llogarà una bici d’aquelles que diu que en tenen moltes d’escampades per Barcelona i que donen bon resultat, a demés si et canses d’elles, la deixes per allí i que un altre hi posi el cul.
Se’n recorda d’aquell que es mirava a l’aigua del Mediterrà per que si trobava guapet, el Narcís i, mira, que son les coses, quan els semblà als d’allà el riu de les pomes li digueren aquí et podràs mirar en un mirall dels bons, el de la guerra i ja el tens a defensar interessos de la e-mìli-a, una noia que es veu que era cosina de la que ho és ara la Cha, cha con – del cha, cha, cha aquell ball que no passa de moda i tots els ministres l’han de saber ballar, sí – Res, que tots el que arriben d’alcaldes, poden.... I després quan deixen el mini... els busquen qualsevol cadira de bova per seure còmodes i tranquils fins que els vingui allò de l’eternitat, que no està molt clar que és.
Tot això ho apunto de les seves consideracions. Es tornarà lelo abans d’accedir a l’alcaldia que tots ho veiem. Vol tractar amb coses especialitzades com els jugadorassos de futbol que cobren milionades i ja veurem que en surt d’aquest espectacle. Deutes i males cares dels companys que quan els hi expliqui la veritat, li diran que la realitat és una altra i que ho deixi córrer. Que els llibres de cavalleries ara en diuen Best Seller. Que ha canviat tot molt no sols els estudis per la trepa. Ja veurem demà per on tira.

25 -- ElL POLITIQUET VA PER ALCALDE -- gràfic del 1919

Gràfic recollits pel meu pare ,abril del 1919.

La vinyeta diu . EL PADRI DEL NEN.

- Doncs, no es peguen.... i son falses . per Tito.

( Aleshores tiraven monedes falses i tots a collir-les,

ara tiren totxos que si et toquen de ple et maten econòmicament.)

--------------------------

16 – 11 – 08 .............POSTRES.- Avui s’ha quedat pel poble el politiquet. Sembla que vol fer com una enquesta. Li va pel cap a la seva edat, vaja, presentar-se per alcalde i això deu dur enrenou. Quan fa figueretes davant dels seus, vull dir, que explica pensaments profunds, arguments per ell irrefutables i que podrien posar en pràctica els adeptes al partit i triomfar amb el que proposa, se li giren d’esquena, si no és pitjor, deixar-lo caure quan fa la catombella... amb les sanes paraules que ell proposa!! Idees que tenen fons bons, però com que els de la cúpula copulen alt i no baixen a l’almàrfega d’un pobre i vulgar politiquet, aleshores tot ha begut oli i amb la cua entre les cames recula quan ha dit. Però espera la ocasió propicia
Mireu el seu guió, fruit d’investigacions que teles i diaris i revistes i ràdios li serveixen en safata i només cal collir-ho com si fos bresca.

Que diguin el que diguin, però jo començaré per aquí. Prou mostres me’n donen eixos aubats que es situen a primera fila i avancen amb la seva bandera i a manar...
Quan marxà el Mare gall de l’ajuntament, Qui va agafar l’esteva, matxo, arada i començà a fer el SOLC el CLOS, i per els serveix a la pàtria ( el seu ventre ple) el cridaren d’allà i cap a Mini stre de Justícia, bé, que ell també es va equivocar, i com que tenien dos minis amb la mateixa cartera – que pesa, ho sabem – devien dir, dos no que ens costaria massa card i el destinaren a FO ...MENT, de cap si que en tenia i esboiradet el cabell també i no mentí mai. Au.
Per allà al CORN (d)Ella, hi varen trobar un xicot que tenia el vi dolcet,molt calladet però quan el feien enfadar, zas, cop de surriac i tots a creure. Un altre Alcalde. Com que el CLOS no llaurava bé el SOLC, diu, mira tu, hi posarem aquest del vi dolcet de MINI i ja em tens a l’home amb la botelleta dolça i el llavi tancat i va fer el que d’ell s’esperava. Va venir un canvi per aquí al Mediterrà, un que cantava com el Serrat i com que no s’entenia massa amb aquell de dins del riu de les pomes, els capitostos varen dir li fem un homenatge i el fem guanyar de tot, de tot, de tot, i tots quedem com a homes i ens el traiem del davant sense tenir que posar-lo de patitas a la calle- que és com ho diuen els de les pomes – vale, vale. I ja em tens al de del vi generós, no per que en regali, no, per que té bon gènere
El criden i li diuen, He tu, Qui jo, Si tu. I el converteixen en MONT ...ILLA. – ( se diu que ara se’n repeteixen de donar-li el comandament que tenia el MARE GALL en això de la Mediterrània, allà amb les pomes el tenien controlat)
Sense escarment o potser amb la mala intenció de fer votar als vint-i-cinc, per que tingues contenta la germanada amb pa i formatge i faran el que demanes, fins hores extres doncs, collim al de l Hospital que es home entès en coses que nosaltres no sabem i ell ho domina. D’alcalde a mini . Si una mini mina això de ser alcalde.
Deu tenir algun as dins la mànega aquest home. Per que per arribar a ministre i president, ja,ja ja...No el culpeu, pobret, que tot son vulgaritats, eh que sí?

26 -- UN DIALEG DE MALS ENTESSOS -- gràfic de 1919.

Gràfic guardat pel meu pare de l'abril del 1919

La qüestió del dia : Un programa com qualsevol altre.

--------------------

14 – 11 – 08 ...........POSTRES.- El nostre politiquet li ha vingut de gust escriure un diàleg. Com si parlessin el meló i la carbassa de fer farinetes. Coses vulgars.
- Que ets el soci?
- Per quin soci preguntes?
- Pel soci de la llista.
En el soroll del aeroport contesta : - Síiiiiiiiiii!!!! Socialista?
- Voldria saber qui fa les sabates al Sabatero. Crec que té un bon sabater, per que amb les sabates que li fabriquen pot caminar al revés del que promet.
-Jo no ho soc del seu partit.
- Que ets del que li fan les sabates de pell de serp o de boa?
- No,... mira tu, no ens entenem. A mi em fan llantes per les rodes i no sabates, jo vaig sobre rodes.
- Així no et posen les sabates, vaja.
- Jo soc com els argentins, encara que no tinc ni un duro sevillà, circulo amb carro.
- Aquells temps de Perón i la Avecita !! Potser podries portar blat i panís com en el temps en que es pagava amb francos en ves de pessetes o d’euros o a fer les Amèriques, al noiet jove que comença i que crec que és BO i AMA, ( obama) no sé si....
- Mira, fill, jo tinc molta memòria històrica i no mi vull posar en eixos fandangos.

- Doncs, quelcom heu de fer per sortir de la crisis. I si votéssiu tots els que s tron de la casa pintada de blanc, allò dels innocents que tot ho veuen blanc.
- Jo no parlo anglès que parlo català, per això em dic Josep Lluís.-
- Doncs, si vols un consell. Jo me’l canviaria per José Luis i ja tindries bon començament per entrar a la casa de les ranes que allí ... és una gran mansió. De Rrogrigues a l’estiu ni han molts i la poli no et mirarien i en ves de disfressar-te de Jeús, ho fas de Sabatero i ja està a veure el rei d’escacs cada dia.
- Mentre duri l’actual situació jo ja estic col·locat, no interessa fer bestieses no me’n vagi a fer la ruta del atur.
-Però tu amb el carrot tens pervindre.
- Jo ja estic bé depenent de la independència.
- Perdona que no siguis el soci que busco. Adéu

Els teatristes del poble li han degut demanar un esquetx per representar algun dia per fer riure. Bé si els fan pessigolles potser si. Jo ho posaré al post per si algú ve i l’esgarrapa, vull dir, el llegeix.
----------------------------------

25 -- EL DIT DE LA DICTADURA O EL DIT DE LA DEMOCRÀCIA. --grafics abril 1919.

Gràfics guardat per el meu pare del abril del 1919.

Peu de pàgina.- Entre dos tiranias.

la situación de Juan Espanyol.

11 – 11 – 08...........POSTRES.- Ell ha continuat, després de dinar, desplaçant-se al lloc on la seva soledat el fa sentir-se com en un míting i com inefable orador. Allí pren els apunts i santa pascua. Si un dia ho podés llegir en una tertúlia o en un escenari, potser engreixaria de satisfacció, crec que no ho vol, després, com que ningú escolta a l’altre, per que tothom volem ser el preferit, ja n’hi hauria algú que trobaria tres peus al gat per posar-lo en ridícul. Jo he mirat per allí i sempre li trobes llevat.
Quan algú em diu que en la Dictadura ho passava malament, penso que pot ser un Demòcrata. La diferència notable que trobo entre les dos DES - sols una Te els acompanya en la paraula – és la forma de fer anar el dit.
( Segurament que això de la era digital s’empelta, encara que abans ja Colom va utilitzar el dit i potser molts no se’n recorden. La memòria es perd, fixeu-vos en això de la memòria històrica, que encara no ho han aclarit. Clar que, totes les històries s’escriuen amb sang del perdedor i la ploma del vencedor.)
Seguim en la conjuntura. En la DIC el dit enlaire senyalava als preferits i era una senyal de bonhomia que obeint al dit, doncs, era un segur de vida. El dit cap avall era el repudi, la repulsa i el quedar-se fora del cercle i si amb això quedaves rai, per que les represàlies podien arribar fins la desaparició de cos i esperit per un in eternum, i mira, per on, si venia un canvi de DE ja no veuria l’altra DE que anhelava
Avui, no és massa diferent, però... Les PES ( partits) tenen el seu dit. No és la persona com en la DIC.
El partit si obeeixes, el dit t’accepta i fa el que pot per tu, si segueixes seves consignes. Si no ets del seus, vas contra ells i et rebutja, et sen, però no t’escolta i s’aparta de tu com un gos rabiós, no en vol saber res fins a l’època de comicis, aleshores, canvia la cara, et somriu, et diu paraules dolces, fins et cedeix el pas i et dona la ma per creuar el carrer,res, és fa l’amic.
Així en la DIC un sol dit deia SI o deia NO, aquí tants caps tants barrets. Vull dir, que cada PE és propietària del dit d’acollida o de rebuig. Això fa que l’aiguabarreig sigui tumultuós i la lluita per obtenir el vot per rebaixar el dit de l’altra PE, es de lleons i de tigres, encara que els corders i les seves pells de llana transitin per la geografia fent la seva propaganda i proselitisme.
Guardar el DIT. que és exclusiu de la PE és norma per ser considerat i si tens sort i et portes segons el cànons establerts pel DIT de la PE. Pots anar pujant fins dalt de tot. Cosa que amb la DIC no passava, ja que era patrimoni exclusiu....
No en tenia més en aquest paper. Sembla que això de la era digital el fa pensar. Li diré adéu i esperaré a demà si continua amb la càrrega o es llença per un altre coster rossolant. Que tingui cura de que no s’escaldi la cularsa en una caiguda, els còdols i terrosos poden canviar-te el pas i la entrapusada... sort que porta crossa i sempre és una defensa.

24 -- D' ACORD, SI SENYOR, D'ACORD... - GRÀFIC 1919

Gràfic del març del 1919, guardats per el meu pare.

Els espectales de Barcelona.

-En tots els teatres la mateixa obra !!!! - Silenio
----------------------

8 – 11 – 08 ............POSTRES.- Per la tarda ha tornar a la barraca. Ha trobat els estris i com que les tomaqueres, albergínies, pebrots,melons, etc. es reguen amb sols obrir les corresponents aixetes, ell té temps de sobre de fer quatre o sis o deu ratlles, que no ve d’una, i ja està, el politiquet, vulgar com és ell a posar-se amb els seus majors que prou querelles hi ha tingut i encara que sempre l’han fet perdre, ell sap que la veritat seva no se l’hi menja ningú, però que ha de dir, marxar del lloc amb un – Adiós muy buenas i ja us ho fareu, jo ja us he avisat, recristo.
Al cap d’un ratet que se’n ha anat a veure com circulava lo de les aigües per els crestalls ja li he trobat la seva becada escrita.

Els partits en les seves declaracions de intencions ens deixen bocabadats. Després, en la realitat del dia a dia, ja és una altra cosa, Quan fan acords amb altres companys contraris, això d’altra Pe, escriuen els punts d’encontre i els discordants. Després, ja, ja, fan els que els convé. Ara, sobretot l’acord.
Sí, sempre l’acord de que tenim un lloc de treball pagat i que cap desacord es pot posar d’acord per perdre’l.
Que amb allò que dius has quedat malament, ho ha dit com a segretari - ve de segre i de segrest – d’organització, i així no es perjudica a ningú. Si un dels seus pregunta:
- Que pleguem?
- Hi ara, NOOOOOOOOOOO! Això maiiiii! Tenim tantes coses en comú: el nas, la boca... la corbata, la cartera... el cotxe...
Fills meus, res, no us hi poseu que quedareu malament, molt malament.
Han estudiat per fer acords, sí, acords encara que estiguin en desacord. Clar, acord pels desacords que no posen en desacord res, per que tots estiguin al estrat, a l’escenari, al podi.... D’Acord, si, si ,si, si, d’acord.

Acord de les seves misèries. S’hauria de prohibir el diner. No se si hi hauria tanta FAM... de diner i menys FAM de gana i de l’altra classe de misèria que ara abunda a tocar i que potser molts de nosaltres no escaparem.

Ja tornava de veure lo de l’aigua i jo he fet mutis per el foro. Ja tenia el que buscava. Si em trobava allí no ens posaríem d’acord en si publicava l’escrit o... Abans del descord he preferit com ell el meu acord.

23 -- PERSONALITATS DELS POLITICS, UNA, DOS,...TRES? -- gràfic 1919.

Gràfic guardats pel meu pare l'any 1919.

D'aquelles terres gallegues.

- Pepona, que he perdut la vaca i he trobat la sogra.-

No sé si avui L'Autobush diu una frase com aquesta

--------------------------

6 – 11 – 08 ...........POSTRES.- No sé com s’atreveix aquest home. Al treure’s el mocador de la butxaca, ell usa cosa de roba, no de paper, pensa, segurament, que si se li esqueixa en la sagrada operació la ma no li quedarà molt favorable i no està per deixar-se els dits entre els mocs. Doncs com deia. Altre paperet cal·ligrafiat i primer semblava un telegrama, però es va estenent de debò.
Això dels mòbils també ho fan servir aquests que ens manen... I he descobert una conversa dins de la mollera que podria ser aquesta o similar.
- Que ets el president de la Gen..
- Oh, no, soc el president dels PES
- No res, doncs, Jo soc de l’esquerda...
- Senyor sant Jordi !! Que s’enderroca quelcom?
- Noooo...!!!

Com que ara tots aquests subjectes tenen dos personalitats, doncs, mira, si els fa mal el queixal diuen que els fa mal el queixal del president del consell d’administració, però no el queixal propi el dels honors. Ja s’assemblen a la Trinitat. Clar que encara els en falta una, però ja la trobaran.
A les hores amb tres personalitats cadascun no ens entendrem. S’hauran de canviar de camisa i pantalons i sabates cada dos per tres, igual com qualsevol treballador del camp o indústria que es treu la roba bruta cada dia i se’n posa de neta per allò del que diran si els veuen bruts i desgrenyats. Ara podran cobrar quan arribin al triangle a tenir tres sous que per petits que siguin tot suma, caram.

Crec que hem arribat a un xollo que amb la Crisis i tot el que pot succeir ens haurem d’apuntar a les llistes més votades per si ens toca això del triangle, que no aniria mal, per que passi el que passi per més austeritat que per llei o decret es disposi, això sempre raja.
Un consell que potser no hi pensen,- amb l’enfeinyats que estan - per que per trobar les solucions que ens donen en quasi tot, podrien fer com abans es feia quan faltava aigua a la font.

Un cervell il·luminat va descobrir que portant un tros de fusta que en deien la posteta tothom tenia aigua quan li tocava. Era com un torn de poble, allò del jornal perdut, que no es cobrava. Però amb el sistema de la posteta tothom tindria jornal i cobro. Seria una rotació de càrrecs i tothom content. Bé, els que ara ja cobren, potser se’ls faria pesat haver de esperar el torn per manar i cobrar.

Clar, rotar els càrrecs. Sigui per DNI, per que s’està a l’atur i mil coses més que trobarien els experts.
No sé si ni en parlaran, això de la poltrona, noi, noi. Ni per malaltia. Mira, potser si que eixos personatges no poden gaudir d’aquest luxe de posar-se al llit d’un hospital...
Per proposar-ho no mor ningú. Qui sap si ens perdem per parlar i diuen : - Decret de Crisis, Des d’ara començarem el torn per que tots els ciutadans tinguin el que nosaltres, ves, quasi ens sobre. Que ni hagi per tothom. Començarem el torn per el cap de dalt i anar fent. Ho firmo i disposo tal com dic. ( Quan hauran de firmar vindrà el problema, quina persona del personatge ho firma, la primera, segona o tercera ? )-.

22 -- ELS GEGANTS POLÍTICS ES POSARAN D'ACORD. // gràfic del 1919.

Gràfic guardat pel meu pare any 1919.

Així ressa : La obra de Wilson.

Com la projectava i com ha quedat.- Silenio.

-------------

4 – 11 – 08 -----------POSTRES.- Quan se’n ha anat a dinar el politiquet, ha deixat de nou la seva marca en el paper, no vol que res se li endarrereixi i tot el que li apunta al pensament, zas, escrit encara que sigui en un esborrany minúscul però entenedor i li deu semblar que ja ha complert. Ha deixat tot això. Llegiu.
Totes les coses de la vida tenen una solució o varies. Ara una és la perfecta i és la que s’ha de buscar encara que no siguem els pares nosaltres. Si així ho fessin els polítics, que es deixessin el seu orgull particular, el ser JO, probablement resultarien més adients els seus actes.
Si considerem que en qualsevol plantejament de qüestions que presentem a col·lació tindrem un mínim de tres opinions, és necessari obrir l’ull amb la perfecció del que dispara l’escopeta al conill i fer blanc.
Les tres opinions que al menys hem de salvar son els escèptics – que tant els fa -, els favorables – per simpatia, raonaments, etc – i els contraris – per convicció, per oposició,etc. -. I es que es veu que això de les trinitats ens maregen arreu. No és estrany que sigui considerat nombre màgic el tres.
Per reforçar conviccions es creen els amiguismes. És una fórmula també màgica que sumant adeptes al que pensem, expressem, exposem, ja tenim la certesa d’obtenir un quòrum a favor i, aleshores, podem plantar cara al oponent del l’escepticisme, alegrar als que ens afavoreixen i ja son nostres, i lluitar per convèncer als que estan en contra de les nostres tesis o plantejaments i que els hem d’ abatre com sigui, però raonablement amb bones arts.
Això de les bones arts pot ser un problema per que els oponents: escèptics o contraris també poden usar armes, si, totes les dalles, destrals i ganivets per aplanar el que nosaltres volem que prosperi.
Posar d’acord als tres gegants és difícil per no dir impossible.
Crec en una fórmula: Que interessi a tots per igual...la solució del problema plantejat.
El que m’estranya dels professionals de les PES, que davant de les qüestions d’interès general, que a tots els afecta siguin de la posició que siguin, no es deixin les seves renyines d’escepticisme, de contrarietat, de voler la seva i exclusiva raó i facin acte de contrició i abaixin tots el cap com a bens i que allò que es diu als fronts de batalla sigui el seu lema: A l’atac...!!!
Tots els humans tenim misèries que no son la pobresa. Per que no les reconeixem i les llencem a la brossa?
No cal que ho comenti, és prou clar. Els fronts comuns, deuen ser per anar a la comuna antiga per defecar, per altra cosa, ui, no els fan servir per més que ho jurin. Han de fer tots els papers de l’auca per demostrar davant tots els ciutadans que els seu treball, el seu esforç son ingents, que suen la cansalada i que ja no poden més, però ningú se’ls creu. Res. No em vull violentar. Qualsevol dia ens diran que han arribat al millor acord, l’únic... i tots ens en riurem. Per que al cap de quatre dies , ells mateixos, sortiran amb les manxes o fent de flautes i sabrem qui és o era l’escèptic, qui el contrari i qui ha fet la pota de gall. Ja ho deia: MISÈRIES.

21 --L'OBJECTE DELS PARTITS.-gràfic 1919 - RECORD PARE DE LA ZEL .

Gràfic del març del 1919 d'una col·lecció que guardava el meu pare.

En el peu diu: Els pasats successos .- Tancat fins que es reponguin

les existències amb el decret de disolució .-Silenio.

--------------------

NOTA -- Així com aquí faig un record al meu pare,

AVUI VOLDRIA DEDICAR EIXA HUMIL PÀGINA

AL RECORD PÒSTUM DEL PARE DE LA Z E L.

QUE A ELLA, SOBRETOT I TOTS ELS SEUS AMICS

ENS AJUDI A SOPORTAR EL

DOLOR IRREPAREBLE DE LA PÈRDUA.

--------------------------

A NOSTRA AMIGA.... ZEL

Sols et podem dar paraules
Per el teu sofriment,
Per calmar-te la nafra
Que el destí t’ha fet.

Petons i abraçades,
Llàgrimes per ELL.

Paraules... Paraules...
Per retornar-te amb ELL

Consol
Son distància, temps.

Consol
És assumir el trist moment?

Paraules... Paraules...
Rosaris de contacte: visió i veu

- El tinc dins
I el sento i no el veig -.

- Com animal de costums
Ha de passar el temps -.
....................
........................................................................................................................
2 - 11 - 08 ..........POSTRES.- Aquest seti de la barraca li endurirà la cularsa al politiquet. Està en el seu medi, solitari, ni les mosques ni tebans l’amoïnen i fins hora de retiro per anar a dinar... Tenia set i com que l’aigua de la botelleta que porta s’ha fet calenta, ha anat al cep que deia’m i ha collit un brotonet, un gatim d’un raïm d’aquells de mig quilo i ha anat desgranant amb els dits i allotjant-los a llavi i boca i degustant-los. L’ha refrescat i al acabar, aleshores si que ha collit la botelleta i ha empinat el colze per salvar el desnivell i engolir els glops. Ha tornat a agafar els estris cal·ligràfics i a la feina. He pensat, ja tornaràs d’aquí una estona ... Ell impassible segueix la seva ruta.

No en sortirem de cap de les maneres i el més lamentable, que això ho saben ells. No varen aprofitar el moment adequat i ara, la distància de criteris és abismal. El mal s’ha enquistat i encara que ells senten el dolor de no encertar amb les directrius apropiades, no s’avenen i això és fatal.
Quan la nació o l’estat, millor dit, es va enderrocar i varen tenir que fabricar, si fabricar una de nova,
aquella filla, que tenia vida amb el compte superb i anar-se’n a campistrau, que ja era hora, al voler fer-ne néixer una altra els polítics que hi intervingueren no varen tenir arrestos per plantar-se i dir : - Ja n’hi ha prou... -. D’aleshores aquesta casta ha pensat més en ells que el país, nació o estat. Les Pes Majúscules s’han endut tot el pes i ara eixes son com un negoci paternal,una empresa amb valor a la borsa que segons pugin els vots té unes possibilitats bones, o no tant bones o dolentes, que això del got ple o mig ple, si està buit, com ho direm? Ara, un entra en una d’aquestes PES i sols per això ja adquireix el valor de p petita, és un jornaler de la Pe majúscula i a creure. La piràmide esta formada i si es vol fer caure...ja, ja, ja.
Ara, uns d’una manera o d’altra es traeixen, per que les PES o negocis, totes, no van pel mateix camí i quan diuen que van cap al nord, qui sap si els trobarem al sud o en altres racons. Igual que en els JJ. OO. tenim Jocs Professional Olímpics, aquí, ara les PES son PROFESSiONALS i a vivir que son quatre dies. No varen aprofitar el moment del muntatge de la nova filla, empresa, negoci, nació, estat... posem-hi el nom que vulguem...per això passa el que passa i anem com anem. Com el futbol, professió, negoci... moure diner i cap a la bossa... I oh !!! QUE BÉ QUE JUGUEN...
Ben mirat, és com quan en una famìlia moren els pares sense testar, com s’arregla? Amb advocats, notaris, crits, baralles... Tots volen la manta i estiren per tots els cantons i la destrossen i es queden sense manta... Res, unió entre germans amb pares mort? Que difícil, tots volen les hisendes, possessions, negocis ,accions de borsa, joies, diner...
Quan les coses no es fan quan s’han de fer tots es posen en pecat... Que els donin...

Es desballesta l’home. S’ha aixecat, ha collit la crossa i els estris cal·ligràfics se’ls deixa per un altre ratet. Ja s’explica l’home. No varen fer els deures bé quan era hora i ara els mestres no els aproven i els suspenen els examen d’agost promesos, suspendran el setembre, i així anant seguint, com que ja cobren del fondo de protecció de les PES i dels seus negociets permesos o d’amagatons que per això son el que son...

19 -- A VEURE QUI HO PAGA.

31 – 10 – 08 --------POSTRES.- Clar que l’ha deixat l’escrit, si no pensa en res més el politiquet.
Us contaré una historieta que segurament va ser veritat. Al veure – en el record -el llibret de paper de fumar m’ha vingut a la memòria i us la vull contar.
En un gran poble, on un compte superb manava els ciu- tadans tots voler recollir en un llibre totes les obligacions, deures, preceptes,costums, etc. que rondaven per allí dispersos i al recollir-los en un sol plec podrien ser repartits entre la ciutadania per que sabessin a que atendre’s en cada cas.
Sortiren prohoms i persones assabentades per recollir, esmerçar clars els conceptes i fer-ne un recull,com deia un llibre ple de l’experiència obtinguda de boca a boca per tots els veïns.
Ho consultaren al gran compte i ell no trobà cap però, però els digué: - Feu, feu, a veure qui ho paga...
Es posaren a treballar amb zel i les pàgines plenes del esborranys se les consultaven entre ells per si alguna paraula fallanca es colava en tants articles com hi empraven.
Quan ja el consideraren completament acabat el posaren a votació integra entre tots els vilatans,
Ningú hi trobava cap fallo ni error per més que el repassava i varen votar fins els impossibilitats per la responsabilitat que allò duia a la població. Saber-ne els drets i obligacions encara que no més fos ja era un pas endavant en sentir-se segurs.
Clar,tots volien el cos del delicte, per guardar-lo, fullejar-lo i en tot cas presentar-lo com a mostra en qualsevol querella que pogués sorgir com fins ara havien fet amb tots els preceptes que tenien de paraula.
A una impremta volien presentar el llibret per que en fes exemplars per tothom, per que cadascun d’ells copiar-se’l podia ser motiu d’errors, feina, etc.
El pressupost que els presentà l’amo de la feina, els va semblar una mica pujat de to. I una comissió quedà encarregada de parlar amb el compte, al fi i al cap tot això era per que el poblat seguís en pau i concòrdia entre les dos bandes : l’amo i els súbdits.
L’amo no els rebé amb bona cara i els digué de bones a primeres : - Quan ho vareu començar a fer ja us vaig dir – A VEURE QUI HO PAGA. Per que jo no el necessito, sou vosaltres que voleu eix gasto
I qui fa el gasto, paga.
Prou es desferen en consideracions, de que si ells els pocs drets que es recollien eren per imposició del magnat, etc. Que no eren lliures ni... La cançoneta encara es sent en aquell poble i de generació en generació és va oint, però l’amo no canvia , - Ja prou us dono del que vosaltres em porteu...
Això de les barraques i dels llibrets de fumar ja fa temps que son al cementiri, però encara algú pensa en com pagar el LLIBRET ... Sabeu si de llibret en ve llibertat? Aleshores, qui sap si el llibret fa por per les conseqüències.

19 -- RECORDANT UN PAGÉS, EL PICANDO.

Caricaures de la guerra.-gener 1919.
1ª vinyeta .- L'àguila bicèfala austrìaca ha trobat al seu dominador.Creia que el seu dominador era insignificant i que el podia vèncer amb facilitat i tingut que cedir-li camp.
Al final de la lluita fuig desplumada, malferida i perseguida pel seu vencedor. - del New York Herald de Nova York.
2ª vinyeta.- Primer us heu de posar un uniforme per participar en la carrera. - de Evening Dispack de Columbus.
3ª vinyeta - El odi alemà.- Vull destruir Colom, els descobridor d'Amèrica. - de London Opinió de Londres.
4ª vinyeta .- Les subsistències en Anglaterra .- La despensa està sempre plena gràcies a Rhondda i així podem menjar i ahorrar quelcom. - de John Bull, de Londres.
5ª- vinyeta .- La lluita contra el temps.- No es pot evitar l'avançament de la maneta gran.
- de John Bull de Londres.
--------------------------
29 - 10 -08 .......POSTRES.- El politiquet encara a la barraca assegut al seti descansant. S’aixecat tot decidit i fora en un recó ha canviat el suc de les olives. S’ha quedat mirant un cep amb la soca com la cama que fa molts anys va veure des de eix mateix lloc com una pedregada el va deixar sense raïms, pampes i sarmentes, com un sant Cristo, solament la soca i les branques, tot el demés pelat. Aquella acció del temps li canvià el seu viure... No volia recordar-ho. Ara el cep ufanós amb la carrega com si fos jove esperava l’hora de brindar el seu sucós fruit
Ha tornat a dins. Ha recordar al Picando, un home que amb ell va passar el trist moment de perdre la collita, el diner del any. No sé com ha mirat aquelles mans d’aquell home bonhomiós que li ensenyà els secrets de la pagesia. Dic les mans per que ha recordat que fumava i es feia les cigarretes ell mateix.
Treia la petaca on hi tenia acoblat el llibret de paper de fumar,( marca Smoquing, de textura vermella deixant sortir un a un els fullets de paper). En treia un i se’l posava collit pels llavis mentre a la ma i escudellava el tabac. El col·locava amb esmer damunt del full i el cargolava amb un tres i no res. Ensalivava i ja era a la boca. Com si ho veiés. Amb el pela dits, un metxer de xispa i un cordó que aplegava el foc encenia el cigarret. La primera glopada de fum semblava una locomotora. No se’l empassava. Però al cap de dos o tres xupades l’olor del tabac era ocupant el lloc desplaçant l’aire net.
Set o vuit minuts li durava. Quan ja la punta del foc arribava als dits, el tirava a terra i amb l’avarca l’apagava. Els dits en contacte amb el cigarret ensenyaven el color groguís marcat en les emprentes.
Tot seguit agafava la catrana i amb les dos mans la enlairava i pel canut de canya amb romer o timó per que no ragés massa, sorgia un rajolí que durant més d’un minut entrava en la boca del Picando. Tot era trencar l’encís del rajolí i del seu interior sortia un Ah...!!! de satisfacció i una alenada calenta.
Es fregava les mans i ajudant-se d’una d’elles emparada en el seti plantava el seu cos per retornar a la feina deixada i que sols haver passat un quart ja els esperava de nou per reemprendre.
Deixarem la historieta que ara comença a escriure per demà. Sembla que el llibret de fumar vist, amb els ulls del record, en les mans del seu mestre li han revifat noves sensacions sobre la actualitat. No l’importuno i desapareix-ho, demà segurament trobaré el paper on deixa la seva nafra.

18 -- L'ACORD, PRIMER UN BON ACORD. --gràfic 1919

Segueixen les caricatures gener 1919 , recollides pes el meu pare.

1ªvinyeta .-El conveni alemà -russ.- Així fins al fi del mon.- del Mucha de Moscou.

2ªvinyeta.-El militar al prelat.-Diga al Papa que impideixi que ens bombardeigin la

Entente mentres nosaltres bombardeigem les iglèsies de París.-

del Passing Show de Londres.

3ªvinyeta .- El vertader bolxevisquisme. del Evening Expres els Angels.

4ªvinyeta .- El pes dels aliats aumenta en el moment crític .- National News de Londres.

5ª.- Una frase de la Iliada - Aquiles ha permés que el seu cor conservi

durant molt de temps el rencor i l'odi.- del Passing Show de Londres.
--------------------

26 – 10 - 08--POSTRES.- No cal dir que a la barraca on és el politiquet resguardant-se de la calor,hi han uns quans setis per posar-hi els culs en repòs. Bé, algun ventet fluixet els ha ensucrat de vegades i ha socarrimat la fusta dels setis de troncs d’ametller que varen tenir la malastruga de morir-se i buscant-los-hi una continuïtat en sa vida, els tallaren a mida pel servei a fer.
S’ha assegut en un d’ells i de cara al foc. Se’n en recorda que quan la guerra uns soldats – ell era petitó – estan de cara al foc de la casa, deien: Esto parece missa... todos estamos de cara al altar -. Però ell com si estès ara entusiasmat mirant la tele. No hi havia foc,foc i no en calia, però el seu magí veia un polític que parlava. Ha agafat els estris i a fer cal·ligrafia... Com si oís la veu...

- El que compta és l’acord, el bon acord, no el temps ni el dia.- Ha continuat el politiquet escrivint.
- Si es fixa una data és per complir-la – gargotejava sense alçar el cap.- Fa quatre dies que aquest ens marcava la data de la Independència i ara, ja ho veiem, ara diu que la data no importa, que el temps no compta – com que en tenim tant de temps per a perdre,... i si el perdem, qui el paga aquest temps?- no compta el temps, però si la il·lusió, segurament, mentre esperem el dia. Ai, fills meus, quantes imbecil·litats hem de suportar.

En canvi d’altre diu que si que compta el temps, que d’aquí tres mesos – sembla lluny, però fa quatre dies que varen complir i per la data de fracàs ho havien fixat fa dos anys -.i s’ho han pensat més bé i ho deixaren en via morta com els trens quan esperen ser carregats o descarregats.
Fins fa res, dos dinars pagats per algun descuidat, deien que comparegués l’amo del xalet a defensar i explicar a consciència per que no s’havia complert el termini, i ara, una vedette que tenen per allà a l’Albereda l’agafa’t pel braç, li ha fet un petó sucós a la galta endurida per les inclemències del temps i ell s’ha suavitzat i ha dit, si me’n dons un altre retiro tots els càrrecs, ella, que no l’hi en ve d’un ha mirat el Sol hi estampant-li dos fresons a la cara ha dit : - Ves a veure el Sol, ves... -. I el ferreret tot envanit pels petons ha pensat que el premi era per ell ara. Abans, l’amo havia necessitat un xalet o masia i la vedette amb la mateixa gràcia havia fet el paseillo i, ja està...: - Ves a veure el Sol, ves... -.
I que en va treure, aquell bon xicot? Un pentinat més llustrós, copets a l’espatlla, què guapo que ets, fill meu, au, ves cap a casona a dir-ho a tots, majordoms, conserjes... i moltes promeses que després la travessa es va cuidar d’anul·lar, que ja ho sabien, res, trencar la unitat de la famìlia com passa ara... I això que tots deien Jo, no eh, jo no. No he fet ni el saltiró de la cardina i ara voleu que... No hi penseu en mi... –És com allò de s. Pere que no negaria a l’amic, i mira, tres vegades, segons diuen els llibres, i ja sabem que un altre per una quants petons posats a la bossa de cuir, va trair al qui li donava feina a la barca.
Ara, que no ens diuen que el traïment va ser l’acte que va desencadenar el que obtinguéssim la redempció de tota l’Humanitat, que aviat està dit. No sé si el trair la unitat volguda, esperada, votada i consensuada ens portarà la vertadera redempció. Si que tots sabem que fa quatre dies, el resultat de la venta de la masia no va aconseguir el desig proposat, ara la desunió, si. Per que vendre un xalet, val dinerons...Potser, fins algun càrrec important, però tot es marioles – vull dir aigua i un raget de vi per dar-li color i gustet, que si et descuides en el temps, fins agroset -.
Per molt que diguin afirmativament o negativament segons la mentida que ens volen endossar, el temps és temps, ara, quan no es té rellotge i esta núvol i no es veu el Sol,... – Per això els diuen ves a veure el SOL _ BES ... -,potser un s’ha de resignar i dir qui dia passa any empeny.
Si el demés equip està unit, no passa res, ja el Helenio Herrera,- coincidències, fatals – deia que es juga millor i es guanya encara que te’n falti un... O si no vareu veure l’ALMERIA....
Bé, la fossa està oberta, sols falta tirar-hi el cadàver i colgar amb terra...
Ell no para, sempre té tema. A veure que ens espera. Ah, poseu-vos d’acord i no vulgueu ser el més guapo, que els altres no ho son lletjos I si ho allargueu a qui tocarà fer pota de gall d’aquí a tres mesos ? sigueu persones i tracteu-nos com a persones, no com a imbècils que ens creiem tot el que dieu. No veieu que la pròxima votareu vosaltres sols, tontets... Jo ja reconto els vots... Us tracto tal com ens tracteu vosaltres. Les pedres de molí son molt grosses, llogueu picapedrers i a la feina... Ja sabeu que el gos BURDA i si hi treu la R podria ser un BUDA? I aquest personatge deia als seus monjos Feu el que feu, si llegiu, llegiu, si mengeu, mengeu, si camineu, camineu, aleshores arribareu a la perfecció. No a ser rics de diner i poder... Caminant i bona lletra. Au, fillets, que vostra mare- CATALUNYA – estarà contenta... NI M’ESCOLTEN, TENEN UNA AMETLLA PER PARTIR-SE EL GRA I TOTS VOLEN SER ELS PRIMERS DE DAR EL MOSS.

17 -- retrostectiu --LA TOPINA DEL RECAPTE. -- gràfics 1919.

Gràfics del 1919.- Caricaturas de la guerra - 23 - febrer - 1919.

reprodució de diaris anglesos, russos i nordamericans.

1ª vinyeta.- La munició més efectiva son els projectils de plata - Lagle - Brooklin.

2ª vinyeta.- Bons consells econòmics .- London Opinion - Londres.

3ª vinyeta .- El guarda.- Cuidado amb tocar aquesta fruita - Dail News - Dayton.

4ª vinyeta .- Sacrificat per satisfer al poble - Port Dispatch - Columbus.

-----------------------


POSTRES .- El politiquet, cansat d’estar al sol se’n ha anat a la barraca. De parets de pedra seca i teulada de deu canyissos i teulada de teules, molt ben feta, fins una porta i en un recó menjadora per dos animals i en l’altra paret una fumera per poder fer foc dins amb garanties. Potser que la feren els avantpassats i es conserva com el primer dia. En una prestatgeria a la paret prop del foc hi ha objectes que es feren servir quan ja des de bon matí necessitaven el recer per tenir abric del maltempsades i de la calor al estiu. S’ha mirat un topí gran de cul petit i panxa de prenyada que coïa menjar per afartar a dos o tres comensals. També hi ha plats, culleres, forquilles, ganivets... Al veure el topí li han agafat ganes d’escriure i traient-se del butxacó un paper i boli ha deixat la seva empremta.
Vaja, vaja. Abans de que et xafin, topina... Saps que em passa per la clepsa? Que quan estàs pleneta del bullit com carn d’olla, és a dir, el famós recapte, representes tot el capitalàs que recapten los de la virgen de la Paloma. Ja en saben ja. Aquí, tu n’erets sabedora, et trèiem del ventre tot el contingut i el repartíem per saciar la gana i quedar satisfets. Aquells plats de la S, grocs, amb els que podies rompre les ametlles llarguetes i la seva cabuda era d’ atipar al que el collia a seva ma, repetir era de grans ventres. Res que tenir el plat ja et satisfeia...
Ara, els han donat un plat ( l’Estatut) que si els cau se’ls romprà i a miques, santa verge i mare meva, Qui el tornarà a arreglar...
Diuen els polítics que tenen el plat i ben agafat, però de que serveix si no hi poses recapte. Diu que els han posat una mica de suc, ara que per arreu hi ha aigua i quatre grans d’arròs, un trocet de trumfo, quatre cigrons contats i un tortet que han tret de la gerreta... i que no els caigui el plat de les mans, que no hi posaran més fato. Una misèria... A de més fins ara tenien la cullera del vell plat, però ara, per que puguin triar els cigrons, trumfeta i l’arròs, res , els han facilitat una forquilla i el suc, doncs, que se’l beguin a morro..., i que no es facin morraxelles. Si, home, si. Es allò d’ un plat i una forquilla per que triïn, per que amb cullera, algun de vivales que sempre n’hi han, ja se sap, palada va i palada ve i net
Abans de que acabi l’any ja estaria netet el plat, no, que tot això és com una casa que a fi de més no més queden papers d’embolicar el formatge i algun rosegó, res de coques i pastissets.
Que no se’ls rompi el plat i que el parin amb respecte, que no s’enfadi l’amo i tapi la topina. Per que amb el topinassos que fan,podria ser que algun malvat, no més per fer mal xafés la topina i algun cuiner ja vindrà a reparar les greuges.
Li va ve això de veure les coses de l’antigor. No sé com s’ho fa, però en troba profit per tot. I si el deixessin a ell repartir el recapte? Com que és un home bonhomiós... seria una bona proposta, per que sap el que necessiten tots, que abans va ser el que portava els pistrinc per que tots quedessin satisfets. Fins la topina se’n recorda. Ai, topina !!!

16 -- LA RODA DEL NEGOCI -- gràfic 1919

Gràfic del 1919.

En aquells temps també hi havia converses entre els grans carabassots.

Aquí, al nostre país, es veu que de carabasses bones per fer farinetes no n'hi havia

de prou gustoses i es clar no eren a la taula.

Encara que ha millorat bastant, es veu que no volen barreges...

Ells saben el que fan.

No sé si a l'hora de pagar el pato acompanyant la carabassa, ens

deixaran pagar el mateix que ells o ens faran descompte

o ens pujaan la cuota, que tot pot ser.

---------------------

POSTRES.- Avui, el politiquet, sembla que està més raonable. Té un disbarat de papers escrits, que jo no sé com s’ho fa, però amb cinc minuts que te’n apartis, ja té un parell de pàgines escrites i bastants son aprofitables, encara que els seus criteris son com flams al bany maria, que amb qualsevol cullereta te’ls pots menjar. Es un artista, per que amb alguns hi posa ametlles trinxades o nous, a d’altres trossets de poma o préssec i fins alguns un xorret de chartreuse, brandy, ... coses seves que després li agraeixes.

Avui li ha pegat per la Crisis altra volta i ja ho veure, llegiu, llegiu.
La Crisis qui se’n adona més aviat de que s’ofega i que no pot respirar per que l’estrenyen de tots costats és la construcció. Un motor de la Economia que deixa a l’avió amb un motor menys i així com pot enlairar-se... Res, és com l’Estatut que no pot prendre vol, per que li falta el motor del Finançament. Com més amics més clars. En la construcció la disbauxa ha set de llibre d’universitat.

Era el negoci. Però si un negociant per fer la roda, que després explicaré, necessita 1000 euros( per fer-ho fàcil) i tot quant fa servir puja el preu i ell no pot vendre, haurà de desfer-se de patrimoni per fer front i si la bombolla continua i ell construeix però no vent al ritme desitjat, entra en el col·lapse.

Això quan és un o dos entre cent, passa poca cosa per que els arbits ( bancs, caixes) es tiren al damunt i rebenten el gra, supura i el pus i una gasa i a netejar... La malaltia no és epidèmia, però quan és declara això que fa por a tots ( bancs i caixes, principalment) Que fan els jutges del cotarro ? Quedar-se els edificis ?

Bé ho se prou. Ells tampoc en tenen prou per fer front a aquella invasió com el dia D i hora H, Allargar els terminis i que vagi surant la cosa, i com un rosari després del primer misteri ve el segon, i dels de glòria passem als de goig que és quan tot està sa, i quan es declara la guerra a resar els de dolor i mirar de poder arribar a les lletanies per que aleshores som quasi a bon port.

La roda del diner que jo entenc, és fàcil si tots els components funcionen mitjanament bé. I és difícil quan el fallo no és pot controlar i els arbits han d’arreglar-ho. En qualsevol negoci es segueixen aquests paràmetres : primer comprar( amb crèdit o per dipòsit propi), segon construir, fer, tercer vendre i cobrar ( si, les dos coses juntes. Fora desgavells) i quart PAGAR. I tornar a començar.

Quan falla un esglaó, ja hem begut oli. Si ets dalt de la figuera que no se’t trenqui la rama que et sosté. I si es trenquen moltes rames,la figuera què?A tornar a brotar de nou i això sabem que tarda abans no fa figues i les pots vendre i fer calerons.

No estava acabat, crec que s’entén el que vol dir. No se si va ser negociant el politiquet, ni si va llegir cap llibre que l’assessorés o qui sap si dins seu és un professor autodidacta. No he entrat en el seu hàbitat. Jo sempre l’he conegut com un ser vulgar que diu coses vulgars. A la seva manera, També, però n’encerta més d’una. Avui ho diu amb to de doctor honoris causa. Que duri.

15 -- RETROSPECTIU -- NADAL, GASOL. JJ. OO. PEKIN.

Seguiexo amb el gràfics recollits per el meu pare del any 1919.

Sileno, dibuixava i escrivia sobre la vacuna.

---------------------------------

Retrospectiu : tres entrades de Postres,

POSTRES.- Ho he sentit per la Tele quan el manacorí s’ha estès a terra. Els fallos del contrari també conten...
El Nadal, que el politiquet sembla que li diu L’ADAM, - no, jo, jo li dic l’Adan – ha ventilat la sort del Djocovic – me costa de dir – que ja molts dels A POR ELLOS, posaven llums de ganxo i espelmes de cera beneïda als Sants Innocents demanant clemència i que una relliscada del contrari o el que li vingués a conte, com un flash llençat al ull esquerre del jugador el fes cloure les parpelles i fallés la pilota... Res, coses. Com si els contraris no poguessin guanyar. Però com que ni han que llancen bales com si fossin petons, algunes fins arriben al cap i al cor de l’estimat contrari.
A això dels JJ. OO. l’hi haurien de posar dos PP entre mig, que digués Jocs Professionals Olímpics. Per que no hi van criatures sense experiència, no, i pagant-s’ho de la butxaca, que va !! Son ja crescudets i encara que porten poca roba, no son poca roba... Que us creieu. Son la flor i nata del professionalisme, no qualsevol passant de notari, ni procuradoret de tribunal o pageset que guarda vaques i allí toca el flabiol o la gaita,....
Ara, a veure si els Gasoils i benzines del Basquet, els hi fan creure als negres dels Estats Bullits, que els ompliran els dipòsits dels Chevrolet i Fords, amb la reserva inclosa i si demanen fins una garrafeta de regal i aquests negres que son el rovell d’ou d’aquest joc, fan el distret i veuen la cistella de NADAL en ves de la CAN –ASTA del TORO i es posen a menjar neules i torrons de XI – Xona - coses dels xi-nos d’Ala Canta – i ben entaulats amb la copeta de Freixenet i Codorniu s’adormen una mica.

Ara, si es deixen enredar, quan retornin als Estats Bullits els rebran, ben traduït al seu idioma patern, A POR ELLOS... Per que tot potser, però aquests que defensen les consignes del GEORGE, als JJ. PP. OO. potser, que si perden els fan rellevar als de la dona del president, la GEORGIA, que diu que ni han molts allà a on van fer la guerra, al tavernuxo de BAGDAD o els envien de cop amb una manta i un canó allà al RAS – (del) PUTIN... Que tot potser, tractant-se de gent que ho pot fer tot. Que estan vacunats del BE i del MAL que ja és molt. No sé si al SAM arranca preguntar-li si el deport és cosa
de porcs... Ja ho diuen que el diner embruta,... Ara qui no vol el diner? A ningú empatxa.
Avui el politiquet em diu sens dir-ho, Ja me les pagaràs... Ja em cauràs a la ratera.
Ningú vol que li prenguin el protagonisme, el fer-se veure...

POSTRES.- Mireu que l’hi he trobat al politiquet damunt la taula del hort. ..
Tot això dels Gasoil i les benzines no ha dat resultat,noi, aquestes propostes...no en facis mai més cap més. Ells van amb avió i gasten querosè.
Si que son negres, però no ho veuen negre. Esclaus, sí, son l’es claus de obrir i omplir cistelles o canastas a dojo, no els ve d’una i mira per on s’han fet l’arròs i les costelles després a la brasa, que amb un cop de bigoti les netejaven.
Els nostres,sort que ja vestien de vermell i no se’ls notava a la cara, però la rojor, de vergonya, ni que haguessin estat el primer dia de platja i sense olis de fer marxar la mosca negra que es veu que no és patrimoni del Ebre, per que allí ni havia un bon arreplec i per molt que les mans anaven com ventiladors per aixerriar-les, elles, les mosques negres, pesades, a fer la seva feina, fer la punyeta als del crit patriòtic de A POR ELLOS,
Clar que hi han anat les mosques A POR ELLOS, i que no han buscat ni el GOOGLE ni BABILONI, ni... per traduir-ho al anglès, aquestes mosques son internacionals de llengua, no son com els d’aquí que sols poden parlar l’idioma del MANIFIESTO que ara diuen que el canten dirigits per la dama grossa de veu florida i punyent. Si és veritat, que li esborrin el nom que és patrimoni nostre, de la nostra muntanya de cultura i tradició... Res més... Fotre !!
No se si és venjança o que, però avui està enfadat, segur que se’n va a dormir sense veure el partit del Gamper, pensa també que els argentins per molt juniors que siguin poden fer boca...
Dormia ja el politiquet quan ha acabat el partit de catalans – alguns n’hi havia al camp, per que ara els equips son com l’Arca de Noé – i argentins. Demà quan sabrà que els hi anat pels pèls...bé, el gol del partit l’ha fet un que va pelat i que el volien pelar i ara, resulta que pelat i tot es queda a pelar taronges.
A veure si en pela més que l’any passat. Sembla que ha esmolat el ganivet... A veure.
-----------------------


POSTRES.- Ja preguntava el politiquet com havia anat tot lo del Gamper. Em penso que s’ha alegrat per aquest noi del Camerun, el veu un caràcter de jovenet que no sap encara on va, té el biberó a la boca.
Ja ho diu ell que avui està ben dormit, però al regar les tomaqueres ha vist el que no volia veure i ha canviat d’humor, de content i alegre a repelós i enfadat. Escolteu-lo
Des de que no el varen ajudar els companys que ara s’han fet fusos, dic, no l’ajudaren a collir el premi per quantitat de gols, no els hi perdonà i es feu com ells, mig desagraït. Que li posin un mestre que li ensenyi a driblar el porter i ja veuràs com farà pam i pipa a molts.
L’Adan també va guanyar, s’ha erigit el primer. Que pensi, que això pot durar, que la mentalitat la té ben cultivada, però que es miri al Federer i a un reguitzer que es varen trobar igual i ja baixen les escales per l’altre costat d’on es puja dalt de tot.
De moment, que cedeixi, com altres podrien fer si ho obtenen, la medalla d’or. Aquí al centre del país en fa falta d’eix preciós mineral tant apreciat i si es pot mitigar la Crisis, doncs, qui sap si es el que els fa falta pel Finançament de l’Estatut, que sembla que està tut.
Ara, aquestos del govern ja saben que les negociacions al dia o al cap de mil anys deuen tractar als contrincants com sempre han fet, un rosegonet col·locat a la punta de una canya, per que l’agafi el més valent i ja tornareu quan tingueu gana. Això és com als bens que si els dones tot l’alfals que et demanen, després no es mengen l’herba del camp. I per altra banda si ho concedeixen tot, tot, tot, com que no caldria anar a agenollar-se a la verge de la Paloma, ja no dependríem del centre neuràlgic on es couen les coques i com aniríem a parlar espanyol del Manifesto a Madrid si podem banyar-nos parlant català a les nostres costes.... A demés quan vindrien a tocar els peus a mar, serien, en tot cas, invitats, no l’amo que disposa. Compreneu, fills meus, polítics del cor, que faríeu vosaltres si tinguéssiu el bossot?
Ai, mare, aneu a fer un curset intensiu a casa del amo. Ja sabeu que sort de l’amo teniu l’escó al parlament ( parla i ment - mentir) i al Senat ( tan –és – tant l’hi fa) Sen foten de tots i de tot. L’immobilisme i centralisme els tenen a l’altar major
Que es posin les piles els polítics i que no els passi com als del setembre aquell gloriós que tots eren uns, que tots varen dir que si i va resultar que el barber amb la maquineta digital, per que ara això de la brotxa i navalla no és d’aquest segle, els va posar el pel a la parisién per que anessin de moda.
No en feu massa cas d’aquest home, que li han agafat les tomaqueres allò de la fulla arrugada i se li assequen i no menjarà aquest fruit tal com a ell li agrada, collit de la planta. Que bo és !!!
I si ha dit alguna veritat, dissimuleu, ell rai que és un personatge vulgar, ningú gosa posar-li algun comentari... A veure si ho feu vosaltres que no costa tant, eh?

POSTRES.- Escolto al politiquet que sembla que parli amb un castellà que no és ni del Manifesto, ni allò que s’hi assembla. Escoltem : - JO tengo el pito . JO tenés el Ronaldinho. XO tango el partidinho. I todos contentinhos... Ja, ja, ja...
Deu parlar del partit dels argentins, que tenen la plata, al Mes Sí, al Riq amb mel , que els equips espanyols el van enviar a nadar, i al que volien llogar els polítics quan no plovia, l’Agüero... I dels brasilenys que tenen el braç incorrupte del Rony però les cames ja necessita crosses i ben reforçades.
I ara diu que als brasilenys per perdre els faran una estàtua de bronze per que tothom se’n en recordi. En canvi als de la pampa, encontres de plata, per que ja tenen el gran riu, els donaran MEDALLES.... possiblement D’OR. --------------------- Amb tanta falta que fan aquí a la pell de toro, però mira, haguessin concursat i... ho tindrien quasi segur, i fins els Pirineus els haurien rebut amb petons i abraçades. I es que aquí en fan falta de medalles d’or i si poden ser beneïdes
per algun frare, doncs millor, així podríem resar-hi i qui sap si un miracle es diposita en les arques dels que ens varen prometre medalles d’or si els deixàvem tot el personal per guanyar medalles allà on els pecats els diuen pequins. I és que si no ens ho donen el que varen prometre, que està davant notari i... doncs, es que pobrets, tenen moltes obligacions que els han sortit amb
això de la crisi. Ara s’arrepenteixen d’haver esborrat un fotimer de les contes del votants, afavorint-los. Res, perjudicis que un no hi pensa... Però ara els diuen que varen comprar indirectament molts, molts vots,i que tots, això si, son del amo. Es veu que havien posat una fàbrica només per ell i li recriminen que la posés aquí a prop de la costa brava.
Això de que no pot menjar tomaques crues collides i després de la primera mossada, es treu el saleret de canya que porta a la butxaca i les sale i diu que son..., crec que l’afecta una mica i ja ho veieu sembla un escrit, amb diferències, del Saramago... Res, perdonem-lo. Amb la sulfatada que ha fet , potser les ressuscita i torna a caminar com Déu mana. Que així sigui.

14 -- HEM TORNAT A REUS -- GRÀFICS DE 1919.

El corresposal de la part superior escriu : Los monàquicos desmoralizados se baten en retirada

hacia Oporto...

El corresponsal de la part inferior escriu : Los republicanos batidos se retiran desmoralizados hacia Lisboa...

SILENO en el 1919 dibuixava i escrivia a peu de pàgina : Informe de Portugal.- que son verdad o mentira - segun el corresponsal - y el cristal con que se mira.

--------------------
Post retrospectiu.- Ahir varem anar a Reus. L'escrit és d'una altra vegada

fa uns mesos, però tornar-lo a escriure seria calcat a aquest.

POSTRES.- Anar a Reus de compres amb la famìlia, no és cap cosa sensacional, però si que poden passar coses que de quedar-te a casa no les hauria experimentat. Avui m’he deixat el politiquet barruntant les seves lliçons i he seguit a mestressa, filla i dos netes.
Molts homes s’avorreixen anant a tocar i emprovar-se draps les femelles, a mi no m’afecta massa, sols presència.
Cap aquí, cap allà, doncs a seguir la processó.—Molt bé, m’agrada molt, que bé t’està. Algunes frases complementàries que s’han de dir no massa fort, sí en moments adequats.
Jo a seguir i mirar. Els carrers semblen que hi hagi una estornellada volant. I com els moixons verdaders, no xoquen. Uns cap aquí, altres cap allà, però ni un rosec. .. Una botiga, un altra, al fi entrem i jo trobo un seient en una peanya que suporta tres maniquís, una quasi m’acaricia els pantalons, jo tranquil, no em moc, sols miro davant com una noia remena penja-robes fins que, zas, a terra un i fa el distret, camina per el rogle i quasi el xafa, però ajupir-se i plegar-lo,res, altres que passen se’l miren, salten pel damunt com si fos una tifa, qualsevol ho agafa, així més d’un quart d’hora. Una dependenta que rondava per allí arreglant coses ha tingut la delicadesa de collir-lo, quasi un petó li ha fet el penja-robes, ella com si no li interessés fer actes amorosos amb un objecte com aquest, se la tret de les mans hi ha quedat com abans era amb els seus companys que portaven solament pantalonets curts per enamorar a les clientes.
Les meves dones no venien. Un aparador ensenyant títols de llibres volien que els mirés. Una parella de noies joves discutien que si llegien aquell exposat allí. L’has comprat? – No, me la deixat la Tere,- no sé qui és, deu existir .- Quan l’acabis ... He pensat, si val, el que val, sumant, el negoci del llibreter a fer aigües
Ara la processó continuaria. Calçat... No, aquest no! Ja en tenim.- Hem seguit. Els estornells volant.
Quantitat enorme. Que segueixes, ... Si, ja vinc, mira collarets i arracades per... Quantes rateres per les bosses dels estornells.
Me’n vaig a la llibreria.—Pren el mòbil . Serem per aquí. – Jo ho miraré als grans magatzems quan vosaltres buideu la bossa, així m’entretinc...
A la pròxima botiga... de roba he trobat un bon seient. Aquí és pot venir. Aneu fent. – A l’estona un nen de dos anys se m’acosta’t. – Que dius .- Dos anyets màxim com el net que ha quedat a cas. Això és francès. No ens entendre’m. Puja al banc, es planta i s’abalança al... –No, que cauries, no.- Ell, impertinent. – Vols un caramel ?- De la butxaca el trec. – És molt bo. No amb paper, no, desembolica’l, carnús. – Li cullo, bavós, li trec el paper, me’l agafa, té presa... Que bo...!!!- S’assegut. I, ta mère, ton germain... – S’ha perdut entre els estornells... Que fas Anton? – Dos noies rosses s’atansen.- Menys mal... Deuen ser...- Franceses, jo alguna paraula, elles moltes i Mercí, monsieur... Soms retruvée - ...
Ha passat el temps, les meves dones estimades contentes amb les bosses de roba i la bossa buida de calers, però contentes. Així rai. Anem a dinar.
Ja som als grans magatzems. També estornellada, pinsans, pardals, orenetes, caderneres, pastorelles... Aquí hi ha de tot. Fa impressió. Dus el mòbil ? – Si. Jo als llibres – No te’ls gastis que desprès no els llegeixes i el que portes potser ho necessitarem, que encara hem de comprar... – No, si jo, sols miro...Aneu, aneu... Mai en tenen prou, però qualsevol els ho diu a la cara.
A la primera estanteria he vist el llibre que la Jaka deia que havia llegit. L’he agafat amb ganes. Aquella sra. hi ha passat un bon ratet llegint... L’he obert. Bona lletra, llegible, com me’l empassaré...
Una noia d’uns trenta anys em diu jo l’he llegit, em va agradar, feu bona compra.—En tinc referències... Massa títols, ho compraria quasi tot... – No es pot. Jo a la biblioteca del poble els agafo. M’agrada llegir, i que us diré, faria falta un sobresou...—Jo vinc poc, soc de lluny. He vist un de l’Eduard Punset i potser deixaré aquest per aquell. ( Cara a cara con la vida, la mente i el universo.)—No us moqueu amb mitxa mànega. – Els llibres que fan pensar son els meus i sé d’aquest .. El vull per llegir-lo poc a poc. – És clar, això no és una novel·la...
Ens hem separat. Aquest autor el vaig conèixer de petit. Un noi rosset i cabell rissat com seva mare, cara rodona,un angelet en aquells temps quan el seu pare exercia la medicina a les Vilelles, Alta i Baixa, i he triat el seu llibre. A demés de lo que puc experimentar em farà recordar... Un llibre pot omplir de goig pagant un dineró. El meu germà deia que d’un llibre sols que hi puguis treure,, fins un bon record, ja et paga el diner que et costa.
Ja l’he començat hi he aprés més d’una cosa. La inversió amortitzada i em queda el record d’un home que vaig conèixer de menut.

13 .- SABATER - SAVATER -- COSES DE PARLA.GRÀFIC 1919.

Gràfic del 1919 que guardà el meu pare. - En la nota diu : En las últimas sangrientas colisiones de Barcelona, ha resultado gravísimamente herida una respetable senyora llamada Concha España. El dibuixant es firma SILENO.
--------------------------------------

POSTRES.- SABATER ,... SAVATER ?... Li he trobat un escrit al politiquet en un tros de paper mig arrugat, que naturalment posant-lo llis, he vist que tracta de sabaters. No és molt clar però amb la nostra paciència i amb els calerons de l’amo veurem de treure’n profit. Hi confio en eix personatge. L’altre dia que parlava d’un tal IAIO BOSSETES, a última hora vaig saber una frase del tal Iaio que se les porta, i jo al transcriure ni me’n vaig donar compte que era important, coses que passen. Deia així :
• El que dir de la gent dura vuit dies, desprès ve una cosa més important i l’aparta. Com que ja tothom ho sap, no interessa. El personal vol carn fresca per menjar i treure els ossos i donar-los als llops, porcs senglars, raboses i gossos per que acabin la festa.

Ja sabia el que es deia el Iaio. Ara potser és una mica diferent. Com que hi ha tantes notícies que volen la capçalera, tots els animalons no esperen els rebuigs si no que s’esmercen en pegar la primera dentelada.
Anem a la troballa que es refereix a sabaters.
En temps de l’antigor hi havia en els pobles oficis tradicionals que com les hisendes passaven de generació en generació. Molts cognoms son eixa troballa, veiem Fuster, Ferrer, Baster... que han seguit aqueixa línea també Compte, etc que potser ja no tenen el títol, i també Sabater o Savater
Que el calçat és i era important.
Com que jo ja m’he assabentat del escrit del paper, hi veig de que parla, us dic, de l’ofici de calçar els peus de la gent. En aquell poble hi havia en principi dos que l’exercien. L’un a demés del cognom l’anomenaven EL MUT , ell a la feina i poc parlar que les sabates no tenen res de polític encara que aquesta espècie en porti per no fer-se malbé els peus. Treballador incansable, poques paraules, atendre bé a la clientela que li venia demanant el favor, si quelcom deia, demà estarà fet, i cap a l’altre parell. Acumulava diner. Tothom a ell, era el seu lema de negoci. Poques paraules i bons fets.
Els antagonismes existien, sempre ha set. Uns partidaris del MUT, altres del SAVATER ...
Aquest altre, un xarlatà de mena, més firaire que res volia fer-se seu amb la llengua el personal, però les sabates, potser demà que tinc molta feina, es clar, de parlar, però tenia el do aquell de l’embadocament i sense clavar cap clau ni cosir el cuir com l’ofici demana, guardava la seva facsia
que el seguia més per la parla que per les sabates arreglades. Bueno, si no pots avui...
Així les coses arribà un ser estrany d’altre país, - males llengües diuen que si era xinés - això de la IMMIGRACIO no és nou ni cosa d’avui ni d’ahir, i, va començar a imposar-se. Aquest que amb l’ofici a la perfecció l’idioma no el sabia, però paraula que soltava el client, com si dugués un imàn a les orelles ja la tenia i a repetir..., res, que en quatre dies s’adaptà a la parla de totes les parles i com que el seu treball era ben rebut, la primera clientela que va començar a pirar del savater xarreta se’n anà al diríem xinés.
• Si un no té cap més sabates, no aniràs descalç, que no tot és catifes i les caques i pixums de gos... mira, i les pedretes és claven i et fan dir ... Saps què, per mi que parli, que els meus peus son els meus peus. He de pagar ... i escoltar i... res, a veure el ..., no, EL MUT no...!!!

El progrés que anunciava el savater xarreta era que tots parlessin com ell. Tenia el diccionari a la boca i com que ell se’l sabia tot, a parlar com ell.. El MUT, callat i a la feina, i el xinés, mentre el savater xarreta, això, xerrava, doncs a fer feina, a acontentar clients, aprendre l’idioma dels altres, que li feia quatre paraules més o menys i a entregar el calçat a l’hora i pistrincs a la butxaca, que aleshores encara no existia la pesseta, que ha desaparegut com deuria desaparèixer el xarreta i l’euro que ara tenim deu ser el xinés que no para...
Tot això m’ha fet reflexionar sobre certs polítics que s’encaparren en que tots parlem com ells. Jo parlo amb la llengua mare, i amb la que em van posar al territori,dos, i ara, m’he d’espavilar amb l’anglès – tres - que me’l trobo a Internet i no em diu, com que tu no en saps, doncs, mira ja...
Segurament que eixes persones politicastres parlen amb la llengua de sa mare, nosaltres podem parlar amb la de la nostra mare o som inferiors ?, jo sols sé que un polític ja aparcat, i molt estimat per mi, podia parlar amb la llengua del pare, el seu nom ho deia MARA:::GALL, però els altres, quin goig tenen a lo seu,que ho volen imposar a tots de soca i arrel. També als anglesos, al xinesos... ? Mira, això, NO!!! Clar, hi ha dictadures que no acaben amb un referèndum, per que amb una votació no s’esborra del cor i ment de les persones.El que els dic a les netes, que ja mig saben anglès, ( o sigui tres llengües ) comenceu a dependre el xinés, però no deprecieu la llengua en que els pares, iaios, etc us han estimat. La torre de Babel existeix, i la confusió que es pretén posar no té res a veure en que parla i cultura de cadascú convisqui amb les altres parles i cultures... Bé, també en les religions hi ha sabaters muts, xarretes i xinesos