Gràfic guardat per el meu pare. Data de maig del 1919.Actitud dels candidats davant el decret disolució .
1ª - En el mitín . - 2ª - En el ministeri de Governació.
---------------------
---------------------
------------------------------------------
4 – 12 -08 --- POSTRES.-La mestressa del politiquet li ha trobat a la butxaca dels pantalons un paper escrit. Ell sempre en porta, per sembrar-hi lletres que ben acoblades fan frases que diuen algun pensament. Seria un sacrilegi el posar els pantalons a la rentadora, que els hi convé, per que n’estan de bruts, però, ella, sap que pot haver-hi frau i gira per davant i per darrera no sigui que el descuit d’ell el faci buscar el que sap que ha escrit i no ho troba en lloc i fins a l’ultima no preguntarà si ha trobat quelcom. Avui, li deixarà damunt la tauleta de nit, però ha set tafanera, ha volgut assabentar-se del contingut, no sigui cas que com l’altre dia, tingui que prevenir el que pot passar i aquest detall li daria avantatja. Llegiu, llegiu... També en té de bones.
Hem arribat a l’era del benestar o a l’era digital ? Avui el dit el fem servir per el nostre benestar. Rentadora, renta plats, frigorífic, mòbil, tele, ordinador..., tot va en camí que el dit ho mani o comandi tot. Fins tindrem llit i matalàs que sols necessitarem el dit, ell ho farà tot per que ens puguem agitar i dormir físicament per, aleshores, quan ens disposem a gaudir d’eixos avantatges apareix el dit de la pensa, el cervell que no li quadra i ens diu quan val el que gaudim, com ho paguem, quantes lletres ens esperen – més que l’abecedari – que vencen, com va la hipoteca, com... I, físicament podríem dormir, potser sí, per que el cos no pot més i es rendeix al cansament, però la ment treballa a destall per solucionar els problemes que li en dona la era del benestar, del boom – que pot explotar – de la era digital.
Tot un poema.
Quan arribi i pregunti, ella, segurament, li dirà que és un deixat, que sort d’ella que es preocupa, en fi l’atorrollarà... Ell callarà i anirà cap a posar-ho en net i deixar constància del seu pensar.
Si un calla, accepta. Per que barallar-se, per un descuit...? Bé, això li passa sovint, per no dir cada dia que es canvia els pantalons per que els rentin.... Un altre poema, que hi farem
Hem arribat a l’era del benestar o a l’era digital ? Avui el dit el fem servir per el nostre benestar. Rentadora, renta plats, frigorífic, mòbil, tele, ordinador..., tot va en camí que el dit ho mani o comandi tot. Fins tindrem llit i matalàs que sols necessitarem el dit, ell ho farà tot per que ens puguem agitar i dormir físicament per, aleshores, quan ens disposem a gaudir d’eixos avantatges apareix el dit de la pensa, el cervell que no li quadra i ens diu quan val el que gaudim, com ho paguem, quantes lletres ens esperen – més que l’abecedari – que vencen, com va la hipoteca, com... I, físicament podríem dormir, potser sí, per que el cos no pot més i es rendeix al cansament, però la ment treballa a destall per solucionar els problemes que li en dona la era del benestar, del boom – que pot explotar – de la era digital.
Tot un poema.
Quan arribi i pregunti, ella, segurament, li dirà que és un deixat, que sort d’ella que es preocupa, en fi l’atorrollarà... Ell callarà i anirà cap a posar-ho en net i deixar constància del seu pensar.
Si un calla, accepta. Per que barallar-se, per un descuit...? Bé, això li passa sovint, per no dir cada dia que es canvia els pantalons per que els rentin.... Un altre poema, que hi farem
