Al nostre personatge, la seva muller, el farà passar per l'arocom si fos una bombolla de sabó. Ella diu :
- Què s'ha pensat aquest, imbècil, no avisar-me...?
-----------------
-----------------
POSTRES .- EL POLITIQUET .---Recreació d’un personatge vulgar que té idees vulgars.
------------------------------
Quin goig! Una carta del ministre i a nom seu, veu la mestressa del politiquet en la porta de l’entrada deixada pel carter.
Delicadament l’obre. Caram, caram, el senyor ministre, quina deferència. Ha preguntat al seu amo -que és un politiquet que diu les seves misses i es relaciona amb la crema i té amics i enemics en eixa virtuosa família i un llarg etc.: - Ja has sigut tu que vols posar-me contenta -, Un ...- Je, je, je -, vulgar que no diu ni sí ni no, però la mestressa interpreta, pensa en el poder del seu marit i dona per descomptat que hi ha posat la cullerada de mel. - Gràcies. Ui que guapo ets...-.
Ha collit el senalló i la cartereta dels euros.. – Vaig a comprar quatre coses. Oh, que contenta m’has fet -. El marit se la mira, avui està com una vedette...
La botiga és plena de compradores... - Es la meva - ella es diu. Per si mateixa. Quina enveja causarà, però que pelin fulla d’oliver com els cucs... Una vegada que pot... La conversa versa... i ella s’ hi fica dins quan esclata..
.- El ministre m’ha escrit carta, que us en sembla?- I treu la carta segellada per que totes, totes, totes!!! s’assabentin, però, però... – A mi també – diu la Paca, i la Maria, i , i . i totes fins la botiguera. Quin disgust! Amb els morros eixuts ha rebregat la carta i sobre amb ràbia poc continguda. On figura el seu nom i ben escrit hi ha premut les ungles, aquelles lletres han sagnat, han sagnat...!!
Quin tràngol per aquella dona. Ella que volia, que pensava acollonir a la patoleia... de sabudes, de prepotents, de... Per que ? en aquell Je, je d’assentiment no li m’explicaves que tu, politiquet de capses de mistos, inútil que convius amb mi i pretens que sigui la teva esclava..., no intervenies en la matèria i no hauria fet JO. si, JO el ridícul davant de les meves amiguetes del cor. Per que politiquet? Per qui penses que em vesteixo a l’ultima moda, duc el millor pentinat, la cara brillant com la cera..., per qui penses que ho faig PER TU ? Ves- te’n a pastar fang que per mi no seràs ja res de bo...Per fer-los-hi la guitza a elles... Que et pensaves ?
La mestressa té raó. No li havia de dir? Això no es fa. Tirar per terra l’orgull propi d’una dona? De la seva dona...?
El politiquet pagarà la seva culpa. Un plat amb aigua i una forquilla fins que la mestressa enfadada li baixin els fums, per que ara surt el foc amb més força que un soplete o un forn de vidre.
Jo diria que es disculpés, que fes l’orni, que li regali un ram de roses... roges. I que es previngui i que no parli massa, qui sap si necessita un paraigua per aturar els llamps i trons si la provoca i arriba la rufagada.
Ai, politiquet, ja reflexiones allò de si pogués tornar arrere.... Quines coses porta la convivència matrimonial, veritat? I si acaba aquí rai.
-------------------------------------
Delicadament l’obre. Caram, caram, el senyor ministre, quina deferència. Ha preguntat al seu amo -que és un politiquet que diu les seves misses i es relaciona amb la crema i té amics i enemics en eixa virtuosa família i un llarg etc.: - Ja has sigut tu que vols posar-me contenta -, Un ...- Je, je, je -, vulgar que no diu ni sí ni no, però la mestressa interpreta, pensa en el poder del seu marit i dona per descomptat que hi ha posat la cullerada de mel. - Gràcies. Ui que guapo ets...-.
Ha collit el senalló i la cartereta dels euros.. – Vaig a comprar quatre coses. Oh, que contenta m’has fet -. El marit se la mira, avui està com una vedette...
La botiga és plena de compradores... - Es la meva - ella es diu. Per si mateixa. Quina enveja causarà, però que pelin fulla d’oliver com els cucs... Una vegada que pot... La conversa versa... i ella s’ hi fica dins quan esclata..
.- El ministre m’ha escrit carta, que us en sembla?- I treu la carta segellada per que totes, totes, totes!!! s’assabentin, però, però... – A mi també – diu la Paca, i la Maria, i , i . i totes fins la botiguera. Quin disgust! Amb els morros eixuts ha rebregat la carta i sobre amb ràbia poc continguda. On figura el seu nom i ben escrit hi ha premut les ungles, aquelles lletres han sagnat, han sagnat...!!
Quin tràngol per aquella dona. Ella que volia, que pensava acollonir a la patoleia... de sabudes, de prepotents, de... Per que ? en aquell Je, je d’assentiment no li m’explicaves que tu, politiquet de capses de mistos, inútil que convius amb mi i pretens que sigui la teva esclava..., no intervenies en la matèria i no hauria fet JO. si, JO el ridícul davant de les meves amiguetes del cor. Per que politiquet? Per qui penses que em vesteixo a l’ultima moda, duc el millor pentinat, la cara brillant com la cera..., per qui penses que ho faig PER TU ? Ves- te’n a pastar fang que per mi no seràs ja res de bo...Per fer-los-hi la guitza a elles... Que et pensaves ?
La mestressa té raó. No li havia de dir? Això no es fa. Tirar per terra l’orgull propi d’una dona? De la seva dona...?
El politiquet pagarà la seva culpa. Un plat amb aigua i una forquilla fins que la mestressa enfadada li baixin els fums, per que ara surt el foc amb més força que un soplete o un forn de vidre.
Jo diria que es disculpés, que fes l’orni, que li regali un ram de roses... roges. I que es previngui i que no parli massa, qui sap si necessita un paraigua per aturar els llamps i trons si la provoca i arriba la rufagada.
Ai, politiquet, ja reflexiones allò de si pogués tornar arrere.... Quines coses porta la convivència matrimonial, veritat? I si acaba aquí rai.
-------------------------------------
Nota: Recull d'escrits curts. Ja editats i recuperats per no perdre'ls.
També hi editarem pàgines escrites exprofés.
Tot son escrits de l'autor del bloc.- Anton Fortuño Sas.
