ASTÙCIES D'UN PICAPEDRER .-- 2º

ASTÙCIES D’UN PICAPEDRER
escrit d’Antoni Fortuño Sas- 9 – 6 -09
El picapedrer ja no anava amb empresaris de carreteres o d’edificis que necessitaven els seus serveis. Casat i amb fills havia decidit deixar-ho córrer i fer el que molts altres que treballaven en les seves terres o bé collien finques a mitges o al jornal en les èpoques d’excés de feina..
L’home, va aconseguir que una dona vídua li cedís en parceria unes terres
Aquelles finques, mig abandonades, necessitaven una bona neteja de cara.
En una de les finques és feren rebaixos i aplanaments. Era terreny gravós, tenia l’inconvenient de la quantitat de pedres que sorgien a superfície, això feu que amb un carro tirat per una mula, un fill de la vídua les carregués i anés a guardar-les en lloc per un aprofitament posterior.
El tractor que hi treballava va arrencar una pedra que feia feresa i que el jove amb el carro, per molta ajut que obtingués no aconseguiria carregar-la, aleshores,...
- No sou picapedrer, vos, Josep.?
L’home fent-se l’estret no li feia massa bon paper.
- Jo ja soc gran i aquestes feines de la pedra ja no van per mi. Pica-li tu amb el mall de cinc quilos i ja veuràs...
Mig convençut el noi va començar ha donar cops a aquella pedra de calar. Amb goig, primer, després l’eina és feixuga i pesada i anava fent figa i sense que la pedra es partís en unes quantes dernes.
- Mireu, Josep, , veig que no la puc fer creure. Per què, vos que sabeu de que va no em dieu com l’he de tractar.?
- Et canses de picar molt aviat. Però, mira, si vols farem una jugada i el que perdi paga el cafè i copa del diumenge.
- Voleu dir que vos...
- Mira, si vols miraré a veure si jo soc capaç d’obrir-la. Sols m’has de dir en quants cops vols que ho faci, si en un, en dos o en tres.
- Commiserat el noi, sabent el que havia fet ell va dir . – En tres !!
L’home cull el mall, l’alça,dona un cop ,un altre i al tercer la pedra s’obrí com una magrana..
-paraules 365.