Ha posat peus a la cantonada...
No intenta mirar rere seu
on aquell carrer llarg és de records...
Canta per distreure la moixonada
que l’atropella a cop d’ales...
Ells, juguen, pugen i baixen
de les capterreres,
balconada on reguarden seva casa
niu d’anhels i joia a ensenyar...
Mira, ell, cap amunt,
coll com fletxa llençada,
i s’enjoia en el revoleix dels ocells...
Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.
Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,
que canti el cor en paisatge nou...
Que la llum sigui clara, neta, transparent.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15
.........SILENCIS
31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.
