Havia
acumulat tants i tants records
que
ja no li cabien al sarró.
Experiències
que l’enaltien força,
o
que el deixaven sorrut i capficat.
També
en tenia de divins que el trucaven
constantment
incisius a la porta
i
altres de mesquins que apartava a cop de peu.
Aquell
matí, glòries que succeeixen, preocupat
volgué
introduir canvis en seu calmós fer
i
obrint el calaix de la tauleta del dormitori
els
va encabir tots, tots sense butlla, sense judici previ.
Sense
perdó possible, deixant-los presoners
i
traure’s aquell bagatge pesant que el consumia...
- Ara em diran el desmemoriat,
si no tinc records ?
Al
sortir al portal un amic se li encarà :
- No et recordes...( Què em diu aquest fantasma ? )
- No em
recordo de res...No em recordo de res...
Un ocell
deixà caure la tifa a rascar el nas...
- Vaja record m’envia
aquest... Podria dir al·leluia...
Si
que pensatiu li venia al cap tots els deutes
d’amistat,
de diners que, ja pagats, ningú reclamaria...
- He aixerriat els records, no vull viure de records...!!
Una
bufada de vent suau deixà quieta prop seu
una
fulla seca orfe i sola que volava orca d’inconscient destí.
- Podries posar-me al teu llibre entre
fulls...
Segur que ja n’hi guardes una,
seriem parella... No te’n recordes ?
S’acotxà
i la collí i la besà...- Tu em faltaves en meus records ?
Una llàgrima
rodona rodolava pel seu rostre entristit...
..............................................................................
Qui
no viu de records per més que els esparpelli ?
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E. – 13- 2- 15.
.........SILENCIS
27.- Per què uns ploren i
altres riuen ? Per què el plor dura més?
