.jpg)
M’abstrec
de cavil·lacions
que
sempre el viure ens ven
i
avanço per senders i camps florits...
Avui
s’estampa l’arbriu
de
pètals bellugadissos
com
ales de papallona.
Em
semblen dits que acarona
el
ventijol que els ve a saludar
i
cultivant el seu aroma
escampar
erada de perfums...
Entrem
en seva ruta
i
xuclem els seus beneficis
que
es donen sense res a canvi.
Quina
solidaritat més noble.
DE
REBAIXES 15-ANTON.- T.E.- 27-2-15.
..........SILENCIS
36.-
Votar deu ser firmar un contracte
d’il·lusions
que poden quedar en no res.
.jpg)
