On
hi posem no sols vestit, menges, diner...
si
no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,
ensenyances,
projecció, il·lusions, anhels, goig,
ai,
quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,
que
hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent
i el
buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.
La
traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?
Caiem
en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,
a
punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.
Ens
encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins
i no
es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...
El
consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...
Ens
sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...
Paraules
amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...
Tots
tenim històries que contar i les recents ens ofeguen
fins
que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa
com
ma que cull gargamelló per escanyar-nos...
Respirem
fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15
.........SILENCIS
26.-
Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?