Avui
he llençat el desengany que les hores porten..
He
obert la balconada de l’alè suau i tendre i fresc
i
m’he trobat amb la florida de l’ametllerar...
Pètals
esblanqueïts amb tints acolorits em parlaven
I s’oferien
com toc de dits d’infant que vol convèncer-se
que
ja pot sostenir-se, que seu esclat brulla sense pors
i
innocent s’apropava a meu mirar... Quant de goig !!
El
llustre blanc estès s’oferia en el paisatge en bellugadís aspecte.
Quin
pinzell màgic utilitza la natura... !!
L’ambient
es colrava de penetrant i agraït perfum
i
m’entrava dins un nou reviure, insuflant conhort i consol
ajuda
inefable per el cansament del fred que encatifa rou,
que ens
sotmet a l’entesa amb el braser de la llar...
Finestrals
oberts portaven assaonats queviures,
plats
d’il·lusions i anhels per seguir camí de cel blau,
de
mar plana, de sol pletòric de llum, d’alè de rosers...
Dies
en que l’espectacle es manifesta sobreeixit de joia,
quan
l’optimisme matina i no rellisca i camina ert i cofoi.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 19-2-15.
.........SILENCIS
30.-
Amb poqueta col... disbauxa de flatulència.
