Caminem
sense moure'ns
com si
la quietud fos moviment...
Ens
empeny com rufagada
el vent
del temps sense pas donar-ne...
I s’afanya
la pluja a mullar-nos
en el
lloc on tenim cabana parada...
Nostra
melodia segueix pentagrama
on la
lletra avança seguint compàs...
Caminem
sense moure’ns
engolint
experiències que ja mai fructificaran ?
DE
REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 5- 2-15
.........SILENCIS
22.-
Els privilegis eina de prerrogatives...
Qui en
gaudeix procura no perdre-les.