.jpg)
M’amago en el farcell de les paraules
escoltant el seu degoteig que plora
com gotim d’aigua en nit d’hivern
en el vidrieral que el dia obre portals de llum...
M’amago en la clotxa de les parpelles
remirant ulls a l’intern del llibre
que tinc obert de tapes i ventre escrit
de lemes que m’han dirigit passos
en meu andar per els endorrials.
M’amago en el silenci de la quietud
on el so extern calla i no regurgita
infinitat de sorolls que em culivaren
quan seguia les seves doctrines...
Faig taula rasa de les inquietuds
que ens governen despòticament
i les hi barro el pas. Que altra taula parin
i facin seves festes. Vull salvar-me
dels seus brindis. No seré el seu company
que els alabi. Retorno a la llar
amb vànova tova i taula de plat fondo
amb porró de xirrit negre,
escó vora el focardal on la tupina
em donarà el brou que neteja l’ànima.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. 26-10-14
