L’enyor
se’m culiva dins meu
davant
la pèrdua inquieta
de
les meves volgudes propietats
dipositades
en amors que han fugit.
Cendra
i caliu es remenen en la llar,
els
topins ja no bullen amb força,
i el
gat s’apropa a la calentor que s’escapa.
Poc
fum, poca brasa, poc acolliment...
L’enyor
en la foganya freda
remena
el sofriment de la barrumballa
que
ja no aviva el flam que era vida...
L’enyor
ensenyorit en el lloc
brilla
en l’espasme lletrejant records
dels
bens que en vaig gaudir.
DE
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 1-4-15.
.......SILENCIS
57.- De vegades, la sumptuositat de la
frase
pot
moure els sentiments i fer-nos caminar...
