En el rierol de les paraules
Baixava prop de tamarits i canyes
Que li alegraven el seu misteri.
Pensava en ser ocell i sotmetre’s al cant...
Reflexionava en el refuig de l’aigua quieta
I somreia en el mirall bellugadís.
Com si pronunciés la bellesa del so.
Immers en ses penses resava frasejats.
Tot el despertava en conclusions ufanes
Amb el lleure que li repetia melodies.
S’escoltava a si mateix com si el magí
Anés desgranant el tiberi fet paraula...
Un pensa que és quan es realitza.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 21-5-15
..........SILENCIS
72.- i va rajar el vi del trull, sabia en aquells temps,
que els peus havien ballat per que es produís el miracle...
