dissabte, 14 de maig del 2016

LA FONT... auarel·la


Ronser, assegut en el seti de pedra
contemplo amb gust la font...
Un dia havia sorgit ella d’entre dos pedres
i son rajolí per molts era estimat, d’altres odiat.
Un caminet desembocant a una placeta ens conduïa allí.
Pi i alzina i arboç hi feien bona reverència...
Romer i farigola i cassanella alegraven el solar
i la font, que contínuament raja, es la joia del lloc.
Un repòs en vella pedra, sap tenir-la  el vianant
que busca la natura per llegir-la i escoltar-la.
Una parada omple de llustre, entra en ventre l’aigua
i és l’aigua amiga que consola i  satisfà
i entra en la paraula tot l’ambient que escolta...
Amfiteatre on el caçador, parlador de veu i escopetada,
que remena en oïdores orelles la seva arenga,
busca la caça que vol que caigui a ses peus...
És la paraula que al so del rajolí s’exalta
i es transforma en melodia que desperta  consens...
No us apropeu per quedar-vos quiets i embadalits,
Hi ha fonts que son com serpents hipnotitzants
que lliguen al seu ball a qui els escolta inconscient.
Quants improperis i anatemes han brollat  que escoltats
han embadalit i canviat destins que mai s’haurien previst...
I la font, la font contínuament raja fent adeptes i contraris
Però sempre raja i raja i raja sense descans....
Ronser, assegut en el seti de pedra
Contemplo, també, els desoris que causa la font...!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-5-16

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES - FLORS.- A.F.S.

GRAFICS QUE GUARDAVA EL MU PARE-- ANY 1919