Del cansament de la nit,
enclofada en el seu viure fosc,
desperta la llum en l’horitzó
ara escampant ses prebendes.
N’hi ha que rebran la llum primera
com rovell d’ou esclafat de groc
que inunda i marca quant toca...
Rere l’ombra del muntanyot
no hi arribarà l’alegria
i es fondrà la lluïssor del color.
La fosca també pot viure
com ombra perseguida...
En mig del prat veureu l’arbre
que s’engull els reflexes
i deixa caure sa figura
com retall obscur perfilat.
DE REBAIXES 16.- 28-6-16.
