LES CIRCUMSTÀNCIES M’HAN PORTAT A NO PODER-HO ENTRAR EL DIA 22...
A LA NOSTRA DOLORS EN ELSEU DIA.
.............( foto amb la seva àvia Assumpció.)
I va arribar a primera hora,
movent el neguit i el goig a dins i fora...
Era matí
que trucaven a la porta de la vida...
Un desig
fet carn de nadó, feta alegria.
I una veu
que al regne entrar demana.
el joiell
que l’abraçada de rebuda clama...
Arribaves matinera
fent córrer a l’estatgera...
Les dos mares van lleugeres
volen ser-ne les primeres
Ella no espera a ningú
t ja canta el fum, fum, fum...
Quan arriba el doctor
li somriu, somriure dolç...
El dia 22 de desembre del 1965 en aquella casa i dormitori es produïa la seva entrada a la vida.
Mare i pare, els dos sols, donaven compliment joiós.
Que puc dir-vos d’aquells instants neguitosos ?
Que sense llibre ni bisturí vaig fer de comadró...
La excelsitud del moment fou el millor premi
ja que en tal dia a l’Estat exalten la Loteria...
Quina millor joia rebre que una filla ?
I des d’aquell moment gloriós viu l’estima...!!!
Que sigui per tots una llarga i feliç vida...!!!
FELICITATS AVUI I SEMPRE.- ANTON .- T.E.
