En la renglera de les prioritats
podia haver-n’hi un reguitzer...
Qui no té les seves imperatives
quasi sempre deixant camí per precepte
a les que tot ho arrabassaven
amb sa excel•lència de poder absolut ?
Viure entre les barrumballes existents
de vegades un pot traure el cap i aflorar,
però compren els equilibris diversos
que per obtenir el consens
ha de fer la prioritària majestat.
que viu en el perill del desballestament
per que les ínfimes prioritats afloren
en el mon de les incongruències.
No tot és fàcil... Mecanismes suprems
llauren les prioritats de les roses pintades...
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-1-7-14
