Sento que el temps em va en contra,
passa unit com un llampec i que brama ja el tro.
Perd sempre qui va contra el temps?
Vull posar-me en aliança del moment que visc,
no contrariar-lo, em sembla nefast i irreflexiu.
Qui sap si el que jo penso ja està establert
en l’instant que entra en les beceroles
per ensenyar-nos quant porta en sa llei
Per ara el temps és el meu superior que m’obliga
a seguir-lo sense poder-me rebel•lar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 19-10-17
