El sol es pon en la serralada
Com si caigués en un esbalç
d’on costarà el retorn....
Fet il·lusori. Collí una canya del riu
i mataria la serp que de llums de colors
es produïa entre núvols i serralada...
Quin espectacle més al·lucinant
veure la mort del dia.
Entollat en el lloc els grocs i vermells
es transmutaven en morats
fins que les clarors s’encongien
reverenciant un fondre’s calmós.
Allí teníem la senyora nit... !!
Vindria la lluna, lluerna viva en l’espai ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 9-1-18
