40.- 8-2-18
No escoltem les veus difuses que s’apropen.
No caiguem en els tentacles que mengen les hores.
Si no aquestes – instants d’aventures -,
es perdran en el pou incert del anonimat.
No seran ni gnom ni vestal, entrant en son mon quiet.
Desapareixerem com bombolla
que infla, explota, es destrossa, ja no és...
Busquem nostra oportunitat
i creem nostre únic mite...el temps.
Som temps, però quin temps volem ser ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-2-18
