210.- 1-9-18
Pas a pas el camí s’escurça i l’horitzó canvia.
No és secret que el paisatge em segueix incongruent.
Poc sap de mi si jugo a cartes o a birles
i jo guardant el misteri no li escudello,
no fos cas que em guanyés la poca hisenda pròpia.
Mal fiat passo encorbat i fent el distret
no sigui que em pregunti quina edat és la meva
per conjugar-la i conjurar-la amb la seva...
Vaja compromís que no vull pas haver de mentir
per que si m’escorcolla trobi la falla en meu dir.
Prou escamparia com blat de sembra en parada
i la hipocresia tindria carta blanca en seu andar.
Callaré, no es sobresalti i així em lliuri de tot mal.
30-1-19.-DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.
