264.- 24-10-18
Construirem una obra d’art. Estàs caminant....!!!
Avanço pel sender estret on viuen arbriu i pedram.
Tots em reverencien, volen que els faci cas...
No discursegen. L’arbre es mou al embat del vent
i m’explica seus valor, vol avançar com nosaltres, moure’s.
Li dic: - Et tallaré. Faré de tu una cornisa. Una imatge.
un ceptre, un bastó de general. I caminaràs com jo !!!
Al escoltar la pedra m’inquireix: - A mi em despenyaràs
i rodar serà el meu moure, què contenta em posaràs !!
- NO, a tu et xafaré i esdevindràs milers petits diamants
que penjats al coll o al braç o... caminaràs pel mon !!!
2-3-19DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
