TRENETS 168

 Han despertat els peus...

De quietud a morma han volat.

Com relluència de llum

han esverat el pas...

Abans la calma els tenia segrestats,

ara eren ventijol que cull fulla

i la embolica en seu viure

i la mou a seu arbitri...

Ben just tocaven terra, botaven.

Portaven alegria a son mirar

que desplaçava la visió

i contemplaven el no vist.

Contents, corejaven,

volien descobrir i descobrir

aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 10 persones més

4 comparticions

Comparteix