TRENETS 122

312.- 23-11-18

I va créixer sola la margarida

en lloc insòlit voltada de la quietud

imposada d'altres

als que era erèctil bellesa

en sa plenitud de vida....

Avui acompanya a la solitària

en un desig de resurrecció propera

i retornarà la fusta i escorça

a tenir vida pròpia ?

Insuflem-li nostre alè....!!

20-6-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

PERSONA-DONA... aquarel·la

Ahir, per la nit desfullarem pensament enlletrats en conversa amiga.

Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.

Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials

que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.

Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA

que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.

........................

8 – 11 – 12

Filets fins

que busco en tes pestanyes,

Pals majors de tes barquetes

que en teu mar d’ulls vibren

navegant esperançat viatge.

Filets fins...

Percaço el preu impagable

de tenir-los prop com ancoratge

on beu clarors entusiasmades

ma mirada ofegant-s’hi

amb silent entusiasme.

...........

.Què espero?

Navegarem l’immensitat

no triguis. 

Mans i llavis calents

seran nostre embolcall.

No triguis.

tindrem el zèfir bressolant que empara

i canti el vers que em cal.

No triguis...!!

...............................

Ahir dos cossos junts...

Avui, esperits caminant,

No triguis.........

ENS DONARES TEVA ESTIMA... aquarel·la

ENS DONARES TEVA ESTIMA,CADA DIA,
 I MÉS AVUI, 
LA TENIM EN EL RECORD...

No t'estic perdent...

Et veig en la llunyania del instant,

temps inesborrable

que voldria collir i copsar

de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.

Allí circula la abraçada pendent

i aclaparat en lligams etèries

em confonc com cec,

orb sense crossa que el dirigeix

Tot el cos tremola i somort

el pensament raciocina

un camí impropi d’enyor.

Que brilli la lluerna

i vegi i em declari teva marca

en el vent fent carícia.

TRENETS OCASIONALS. A JOSEP ANTON

,- ANTON.- T.E.- 5-3-17

A PEU MAL CALÇAT, MAL ES CAMINA... acrílic

No era covard i valent pujaria fins dalt de tot

de la serralada com anxaneta a veure

i a conquerir la vesant prolífica del extens pla.

Amb el sarró al coll i en el pit la quimera

trepitjaria ben calçat per camins de cabres

esperant trobar el goig de nova mirada.

Es lligà sabates ben femades i tirà amunt.

Les dificultats pensades es multiplicaren

mes ell, impertorbable, deixà la tovor del panal

i anà ascendint pel pedruscall i esbarzeral

impertèrrit com pigmeu fet gegant en la cuita.

Rossolant i punxant-se, cap alt i esquena dreta,

insuflava en seu esperit l’alè de la victòria:

- Arribar a saltar l’encavallada de la serralada ...

Però els bons desitjos, els esforços dignes

poden veure la traïció rondant molt propera

i va succeir que a la sabata esquerra  un pedrot

li va rossegar la sola i ara els seu caminar

era sense protecció des de turmell a sola...

- Mal vinguda sabata, tu em fas la guitza...

Retornaré al lloc per canviar-la... !!

De vegades els grans esforços no son colrats,

de vegades ens trobem injustament anorreats...

Aleshores, cal serenitat i tornar a començar...

La prèdica i el pas ferm per arribar al cim

han d’omplir la voluntat sense retruc advers.

DE REBAIXES 16,. ANTON.- T.E.- 4-1-16.

..........

SEGUIRIA, SEGUIRIA... aquarel·la

Seguiria, seguiria !!!

Parat o peuant aniria per el crestall de la serralada

Dalt contra vents i pluges, ben fermat en ses il·lusions

Podria contemplar el panorama del riu i de la vall...

Veuria la pell del terrer brollant gerdor esplèndida,

Com que els voltors haurien fugit abandonant

Ses prèdiques de negació, ell, a dalt es sentiria feliç...

Els menuts reietons i fins les orenetes revolarien

Amb el acontentament al llavi, tant de temps callat

I llangardaixos i serpents farien nous senders de pas,

El cabrum votaria satisfet de ser-ne lliure...

El riu calmat i seré seguiria entre canyars i tamarits

I l’arbriu no tindria por d’insults de vent que els despullés...

Pensem que el sol no cobraria cap deute

I la lluna estendria llençol en el llit davall la prunera...

Ell, seguiria contemplant, fruint ja el nou instant...

DE REBAIXES 15.-ANTON.-T.E.- 30-9-15.

.......SILENCIS

56.-  Iguals,sí, amb peculiaritats que no ofenen, ans uneixen..

DE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la

En aquell sostre, en aquella casona

s’hi ajuntaren tants inclusius defectes

que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat

per donar bon preu a aquell racó.

Remenaren les bíblies i totes les escales

que portaven a les paraules essencials

per anomenar la prenda volguda de casa...

Dels que miren per satisfer-los

un els va dir que VIRTUTS

era la paraula que recitarien per cridar

a la menuda. L’àvia que va ser descobridora

d’aquest empelt religiós  digne i noble

li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...

Que els defectes revertissin a virtuts,

era un caure la baba d’aquell ser inquiet

i neguitós en el que diran de casa nostra

si la NENA no porta un bon barret i sabatones

que la declarin perfecta i estrictament senyora...

No vull més que els capats savis de cap de marge

remenin el fem que ens posaren de renom...

Ara tenim la paella i fregirem la botifarra

a gust nostre i quina riallada tancada a casa

em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig

que fins el cerç portarà arreu el meu goig.

Era la proclama d’aquella dilecta dama.

Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!

Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma

i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15

.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.

ELS VESTIA L'AIRE... aquarel·la

Els vestia l’aire

en la platja del desig.

El plaer acudia

com flor al gerro.

I la il·lusió era rebuda

en l’abundant realitat nua.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-1-15.

........SILENCIS

19.- Quan porta es tanca ben tancada, vent remuga.

ELL, ELCAMÍ... aquarel·la

...i estava tranquil,

No li feia por el vent,

ni la pluja que l’embarrava

ni el sol que el ressecava,

Sempre continuava

sent Ell el CAMÍ.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. -13-11-14

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 8... aquarel·la

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...8

JA TENIM FEINA I TAMBÉ ATUR...

Feta la llei, feta la diversió.

Tot això de la consulta dóna feina,

sí, feina..., fotre!! que molts voldríem per tots

i passen la feina a qui n’estan tips de feina

per debatre i allargassar de feina de molts

que no hi veuen de cap ull de tanta feina.

Si els donessin un plaç per fer la feina

I mentrestant que cobressin sols els corruptes

se’ls faria boca aigua i una bona feina i potser

es posarien a la feina a fer bona feina

per que els corruptes ja fan la seva feina

que els deu dar el seu bon resultat

o si no qui creu que ho faria,... tothom?

No, fillets, que s’ha de ser especialista de la feina

Per això ja hi ha universitats  per aprendre

que t’ensenyen com fer la feina, però qui puja tant alt?

No ens enredem més que els corruptes fan la feina...

Continuem. Ara ja sabem que molts tenen feina

i d’altres encara els busquen feina i cobrant

no acabarem mai, mai, mai, mai la feina...

Solució que jo voldria imposar als que tenen feina?

Tots a pa  i tomaca i oli com aquell mussol

que quan es va acostumar a la tomaca

i es quedava esprimatxat com un gatx

es va, naturalment, morir, i aleshores,

va acabar la feina, però, llavors va venir la feina

la feina de veritat, per que morts els mussols

qui menjaria tomaques si portaven la mort

de poder cobrar puntualment sense fer la feina ?

Qui és el valent que m’ho diu, eh, eh, eh ?

Ja veieu que tenim feina, feina, feina i... feina...

I aquells tontets diuen que tenim paro  o atur

que al fi i al cap son el mateix,bibronades de la parla.

Ja sabeu que amb paro no es fa res i no cal feina

i amb atur més del mateix...Sí, fills, del mateix.

que si fem cas de les paraules en tenim un feix de feina.

Per exemple: Qui obrirà la consulta del metge,

els metges podran fer consulta i si no hi ha consulta

qui farà la feina que reclama el malalt...?

Mal ho tenim sense consulta. Els cervells tenen feina

El dilema, sense consulta es farà la feina ?

Clar son coses noves difícils de païr...

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 5-11-14.