ELS LLORENÇ nº 9
Escrit d'Antoni Fortuño – 16 – 7 - 09
La Anìssia li guardaria al noi. El gos i el ruc el Zacaries en faria bones, pujaria aigua per casa amb els quatre càntirs que el vell comprava al firaire de Benissanet. Marxaria tranquil...
Al lloc d’espera i parada del cotxe de la Hispània, es trobà amb el Jaume, l’home de l’Aníssia.
- On vas Llorenç, a netejar el fusell ?
- I, tu ?... A tu no et cal que tens ovella a casa...
- Ara hi ha bones cabres. Fa temps que no t’hi veia anar a Reus .
- I si no fos, pel que és, no m’hi veuries. Altres assumptes que m’han sorgit ... De resultes de la mort del pare.
- Això de les herències, de vegades es complicat. Que no havia testat?
- Mira, tu tot ho vols saber. Son altres assumptes....
- Si no et vols confiar, ja ets prou gran.
Es col·locaren junts al seien de darrera del cotxe, allí ningú els amoïnaria. Davant seu el Paco el tocinaire, havia obert el civader i un pa, llesca a llesca., un botifarró de pam, ganivet i anant tallant seria un esmorzar que el faria durar fins arribar a les portes de la ciutat, ben regat, amb la bota de rajolí prim, que omplia la boca amb sorollosa dolcesa.
El Jaume anava pels pobles a vendre roba. Negociant de poble veí es casà amb la filla única del Pato el ferrer del poble. Ferrer que s’havia industrialitzat fent tisores de podar i venent-les tant encomanades -: A veure la munyeca que tens,... Que hi vols escarpell...? – i les que portava a les fires. El Jaume com a gendre, ja no segui el negoci i ja he contat a que es dedicava. El dilluns en marxa i el dissabte cap a casa, no el molestava deixar a sa mestressa sola amb el vell, per més que aquest, anys enrere havia dit de la filla davant la seva bellesa... – la nostra Anìssia volarà - .
El Jaume era un home callat al poble, si no hi havia negoci, en canvi sortir de les parets del poble era el xerraire més gran vist.
El Llorenç cauria en la xarxa parada.
Paraules 363
La Anìssia li guardaria al noi. El gos i el ruc el Zacaries en faria bones, pujaria aigua per casa amb els quatre càntirs que el vell comprava al firaire de Benissanet. Marxaria tranquil...
Al lloc d’espera i parada del cotxe de la Hispània, es trobà amb el Jaume, l’home de l’Aníssia.
- On vas Llorenç, a netejar el fusell ?
- I, tu ?... A tu no et cal que tens ovella a casa...
- Ara hi ha bones cabres. Fa temps que no t’hi veia anar a Reus .
- I si no fos, pel que és, no m’hi veuries. Altres assumptes que m’han sorgit ... De resultes de la mort del pare.
- Això de les herències, de vegades es complicat. Que no havia testat?
- Mira, tu tot ho vols saber. Son altres assumptes....
- Si no et vols confiar, ja ets prou gran.
Es col·locaren junts al seien de darrera del cotxe, allí ningú els amoïnaria. Davant seu el Paco el tocinaire, havia obert el civader i un pa, llesca a llesca., un botifarró de pam, ganivet i anant tallant seria un esmorzar que el faria durar fins arribar a les portes de la ciutat, ben regat, amb la bota de rajolí prim, que omplia la boca amb sorollosa dolcesa.
El Jaume anava pels pobles a vendre roba. Negociant de poble veí es casà amb la filla única del Pato el ferrer del poble. Ferrer que s’havia industrialitzat fent tisores de podar i venent-les tant encomanades -: A veure la munyeca que tens,... Que hi vols escarpell...? – i les que portava a les fires. El Jaume com a gendre, ja no segui el negoci i ja he contat a que es dedicava. El dilluns en marxa i el dissabte cap a casa, no el molestava deixar a sa mestressa sola amb el vell, per més que aquest, anys enrere havia dit de la filla davant la seva bellesa... – la nostra Anìssia volarà - .
El Jaume era un home callat al poble, si no hi havia negoci, en canvi sortir de les parets del poble era el xerraire més gran vist.
El Llorenç cauria en la xarxa parada.
Paraules 363
