.jpg)
CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
LA FOGUERA ETERNA...
Quan mor quelcom es busca relleu mandatari pel lloc.
...............................
El casalici, palau, mansió va perdre el seu propietari
Reunits els successors de la dinastia extensa i variada
posaren peu i ma a la varietat de diligències que caldria
revisar, esmenar, continuar en aquell llegat.
Moltes portes i portetes daven entrada i sortida,
moltes, no els preocupaven, es guardaven soles...
Però la important del castell devia tenir especial atenció.
Reunits tots els aquiescents que ara dirigirien el feu
configuraren les bases per que la porta tanqués
tot quant asseguraria de tancar per consagrar els drets de tots.
Els fusters volien la porta de fusta treballada per ells,
els ferrers creien que el seu treball de ferro era més segur,
sortiren els paletes:- Tapiarem la porta. La seguretat...
Ni el vent travessarà el que nosaltres instaurarem allí.
Un pensador lingüista assegurà que ell tenia la solució.
- Les coses físiques es poden demolir per dures que semblin,
en canvi la paraula escrita, el be sagrat del pensament, pot ser
el guardià conservador ja que la ment es la governant...
Amb una sola paraula que us proposo n’hi ha prou
- Digues... La acceptarem si és benefici per tots els concurrents
- Us la dic i veureu que no n’hi ha d’altra: - INTRANSIGÈNCIA. !!!
i no cal tapiar la porta, per que ningú la podrà traspassar.
Un pagès i pastor que feia política de cap de marge remugava:
- Al meu poble fem una foguera i qui la creua a peu descalç
pot cremar-se o no, però si que empesta d’olor de fum
i, aleshores, seguint aquesta norma extrema
quedaria marcat per sempre més.... Així... que FUMi el camp
i ja sempre seria rebutjat com traïdor ... O sigui,
podríem fer la foguera eterna... Qui vulgui anar a passeig
ho tindria clar, o cremar-se o senyalat amb el FUM
I des d’aleshores s’han anat fen fogueres...
Crec que mai s’apagarà el foc ni el fum.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 7- 11-14
