TORROMPERS... aquarel·la

Ple de torrompers eren voral del seu camí,

erms on les aixades i relles renunciaren

continuar els seu delit de puixança benefactora...

Tot reculant segles quan la disbauxa era planúria

i les soques fèrtils anunciaven bones collites...,

immersos en la baralla de plans i costers ,

rossolaren culs i les mortalles

eren llençols d’endarreriment...

Sembla que avui un brot viu ha descobert

en la quietud un pensament d’infant que neix

i crida el seu primer plor de vida...

Potser la nova llet serà fita de nova conquesta

i el torromper i erm ressuscitarà

de l’emmantellament que el sumí en l’endarreriment..

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 28-11-14