A amagatons ens sentim coberts
de les nostres flaqueses i qualsevol recó
pot venir bé per ajudar nostra fita,
però sempre volem treure el cap
espiant i adjudicar-nos conclusions a favor.
Amagats davall l’arc de l’escala
mirem fins al sostre: Quants revoltins !!
A més, quan pensem que el cap per ser a dalt
han de moure del cos les cames
i quan serem a dalt, estarem tranquils ?
La lluita en desencís serà si ens hem errat
i si l’escala on som és la que ens convé pujar
units o separats, complaguts o rebutjats
La claraboia ens dóna llum filtrada
i no sabem si fora és núvol, plou o fa vent.
La claror ens diu que pot ser el dia
i que la llum és de sol i no de lluna.
Quan serem dalt, que costa molt pujar escales,
podem arribar cansats de tant d’esforç
i pensar, amargats, que l’habitatge no era allí
si no a baix a peu de carrer on hi ha xivarri
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 8-12-14
