RUA
Va fent el compassat pas incongruent
el rellotge de busques fines...
Es burla de les ratlletes
i passa per damunt, les deixa a mig toc.
Un altre dia la loteria farà figa
isa continuïtat quedarà esbargida en la ratlla.
Quiet, aleshores, què serà
del seu temps que no avança ?
Papallona immòbil d’ales...
Bosc en foscúria estesa...
Callat el tic tac, cor mort...
A l’aldarull del compàs, ara cremat,
innocent enveja no li té la formiga
i qui sap si l’abegot vindrà a inquirir-lo :
- “Què fas que no avances ‘
El meu treball de canut de mel
me’l pares, l’incordi serà tempesta...
Les flors se’m queixen, no pol·linitzen...
Sigues gregari i mou-te.
Com pot seguir la disbauxa seguir
si tot ho pares ? Camina, temps “-.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.- 1-12-14