Anquilosats en unes veritats
imposades i impostades en nostre sí,
rèmora que se’ns ha donat,
creences actives que ara s’esmicolen,
ens sentim ofegats en seu descrèdit
al reconèixer, ara, que hem set enganyats...
Els singlots i sospirs no troben calma
i el temps perdut en eixes estances
ara fa falta per sortir-nos-en del anorreament.
La negació treu banya i no es retracta
i em d’assumir l’error en que hem viscut.
Posem el deliri en altra dèria...!!!
Qui ens assegura que al cap del temps
caurem de nou en nova negació ?
Tenim l’esperit canviant i com més filosofem
més intentem variar els paràmetres
que abans ens semblaven favorables
i nostre raonament, de tant en tant,
ens els fa inacceptables...
El mon transita sempre en la novetat
on ens lliguen o lliguem, potser inconscients.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 30-10-15.
.........SILENCIS.
69.- Assegurem el pas, la relliscada import a cul o nas.
