Va callar. No odiava a ningú...
Odiar i envejar era perdre el temps,
per més que li paraven rateres i vergelles
per que li parlés el cuquet dins seu...
El camí de pols era a l’abast
i la boira sorgia com sorpresa
a cada pas de la vallada
no deixant veure els estralls
que li portarien els pecats
que li volien fer viure.
Com soga, el camí seguia
i l’enjub era ple d’aigua neta.
Enyorava el descans que oferia la pedra,
seti callat pel repòs establert...
Li calia el parar deixant els braços nus
en el lloc sense moure el respir...
Va callar. No odiava a ningú
per més propostes que el perseguien.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15.
......... SILENCIS
72.- Camines pel sender físic ? Assegura la peuada...
