Parlar?
Quantes vegades és cec
el nostre dir, el expressar-nos...
Diem Si o No com sospir vent
que surt per seguir conversa...
Ni la boca sonoritza.
ni la galta s’esplaia...
I sols els nostres pensaments
ens parlen en l’interior
sense voler acceptar controvèrsia.
Nostra afirmació o negació
vomita un entramat de paraules
que no diuen res als que escolten
per que no escolten nostra prèdica...
i nosaltres fem el mateix amb seva perorada...
N’estem farts de consells de paraula
que van al pou dels beneficis aliens ...
I diem Si sense atendre i diem No amb rebuig...
com girant cua sense assentiment
o fent el gat dient MEU i buscant
el coixí tou nostre on hi tenim les veritats.
Quant mal fa la hipocresia superba
que tenim quasi com norma de conversa...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-1-16.
