Ha callat la nit...
La lluna rodona
és com carn i esperit.
En finestró de la casa
guaita l’àvia revella
i mira el serral blanc
per on caminava ella...
Avui la lluna li parla.
- Ja estic estesa
Predicant xuis, xius
De quan erets nena...-.
Té memòria la nit
quan davall de la prunera
son amant tenia neguit
d’abraçar-se a ella.
Ha passat molt de temps
de son brill d’estrella.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-
