Viure..
Et regalo l’instant...
Allà al lluny
es besen la mar i el cel.
És l’instant de la llum.
Des del rocatge
llençat al líquid blau...
Quanta espuma has generat?
T’imagino roser
de rosa pura blanca
que es bateja de color
groc, blau, roig...
Viure...
Et regalo l’instant.
El teu perfum
surt del roser
i s’inunda l’horitzó,
rocatge, cel i mar...
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-30-6-16
