La clepsa eixorca, estèril de pensa
és com nit fosca irreductible
davant riu procel·lós,
atzucac o paret ben blindada,
camí on rossola el peu...,
La clepsa, repeteixo,pot ser com nit
de foscúria de tenebra on la idea
no neix, no esclata en l’intel·lecte,
però com un brull de llum pot entre núvols
sorgir l’instant clar, obert,
i esgarrifar la força que li dóna la llum.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.
