No em quedo sols amb el teu record
que avui ja no és presència directa
- el temps canvia les ubicacions volem o no -
si no amb les virtuts que atresores
que demostres actives en tot lloc
i l’esperit nou que empeltes
fen-te persona que aspira a tot...
Demà rossegaré el pa dur
que ahir tallàvem junts
i profit ens feia,
que portava l’alegria
del conveni d’estar-ne junts.
Ara tu has de dar el pas cap la muntanya
on has de salvar pedruscall i pedram
per fer-ne gloriosament el cim.
Tes facultats es posen a prova,
l’esperit sap que jugues amb teu destí
i assolir el més alt sols té el problema
de voluntat i constància en seguir.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 18-8-16
