-Et regalo la vida i no em sents ?
Escoltes vents de matinada ? –
pregunta prement l’instant el temps...
Quan som al vespre fosc i negre
que aclareixes com lluerna
encenent el fòsfor de la cua que tens
entres en el crèdit del sol que es pon.
El reservori que has guardat de llum
et fa brillar els ulls com gat ansiós.
No escoltes,però, els efluvis olorosos
que el ventijol et porta a casa
i vols com un desert de presumpta angoixa,
que no descarregui mai sa tempesta...
El verd no brota sense aigua
i tu vols viure allunyat de tot
com si dins teu fossis un heroi envejat.
Avui et parla el temps que t’explica
ta naixença, regal al que no aspiraves,
Et parla i no l’escoltes... !!
Sols ets un gotim de gebre
que el primer raig de llum desfà.
Baixa del cavall del orgull
i entra en el rierol que porta a mar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17
