La ofensa ofensiva
imperava en seva boca...
No callava un instant.
Potent de veu
era xantre impulsiu
que sa paraula espessa
cala i omple el rotlle.
Impúdic, insurgent,
ofenia sense mirar-s’hi.
Segur que ningú
l’hi havia parat els peus
en sa adolescència
i es sentia segur, molt segur
per que imposava seva llei.
Trobaria atzucac o tovanc
on s’esclafaria sa impertinència ?
Gos o hiena o llop
colraria escopeta disposta
a llençar bramul de cavall
i estampir-lo en la inutilitat.
Cridaire tallant-li la veu
seria campana sense badall.
SE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17
