244.- 4-10-18
Espatllat l’interruptor la llum no fluïa...
La fosca era imponent. Imperava la ceguesa
i estenia seu braçat de perjudicis
sense mirar el mal que feia en el lloc.
Encendré un volàtil llumí que ens calmi
i no ser cecs durant un instant que vola
i com tic tac de rellotge, es veu i no es veu.
No tenim solució continuada aparent.
Clourem les finestretes i doble fosca...
La paraula circula, però la llum desapareix
No veiem solució i cecs viurem
en eix mon en que la claror ho és tot.
Humanitat arregleu l’interruptor,
ningú sap el misteri de la llum ?
9-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
