249.- 9-10-18
Conscient de meves mancances,
obro el llibre de precs.
La mare em penjà un dia l’escapulari
i m’obrí el seu cor com llibre de resos.
Allí vaig beure el camí del destí.
Fogós saltava marges amb insurrectes cames
sense voler saber que en la quietud
de la meditació l’home viu tranquil
i no en l’avalot que suposa el crit
que s’esclafa en un mateix
per que ningú escolta teva veritat.
Obro el llibre de precs i em sento seré.
14-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
