116.- 26-4-18
Em fascina el cant lúcid del grill.
A recer paret del mas, prop de l’escala
una muntanya d’estarrancs d’oliver i sarmentada
s’ajoquen en l’indret on l’herba ja cus aquell teixit
i per dins canta el grill buscant a la parella...
Entre dos pedrots com cuixes el tub de la canal
on desemboca la pluja fent-se pas el dia d’aigua
dins l’entramat de rama que l’herbam ha conquerit
es comprova que el grill prospera amb seu so
No és com llamp i tro que primer es veu la lluïssor
i desprès la veu fosca llença el concert de lloc i distància.
Que fàcil fora així per agafar-lo? Ara s’amaga
en els pedrots, canal,... La fosca el protegeix.
El vestuari de rama per molt que l’apartem deixarà el cant ?
Un intent de pegar-hi foc al túmul el fa pensar
El mal que li pot sobrevenir. Ha desistit. Ha pujat al mas.
Gat i gos ja jeuen prop la cendra. La pallissa l’espera.
Allà, dormirà. Potser el desperta el grill que no para mai.
DE REBAIXES 18.- 26-4-18
17Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més
2 comentaris
Comparteix