TRENETS 147

 MAR I CEL... Quan un dia la mar i el cel es trobaren al lluny de l’horitzó es plegaren en una desitjosa abraçada i fogós petó...La jove ho contemplava i allí hi vesà seus anhels i il•lusions... Com ocells i aus en barreja s’escamparen banyant-se en les onades... Quina sort impregnant-se de mar!!!

Per la nit vindrien les lluernes posant brodat i els grills cantarien la complerta unió de la mar i el cel... Quina joia per la jove convertint-se en dia i nit... anton.-t.e.-22-5-20

15Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 12 persones més