diumenge, 17 de juliol de 2022

TRENETS 185

 20.-EL PAPER BLANC...

...i la ploma rascant el paper blanc
anava deixant les mosques i escarabats negres
incessantment com estenallant-los morts.
El paper blanc es queixava del desori
fins que la ploma es calmà, callant.
La seva estima era en punt final ?
Un buf de vent feu volar la pampa blanca...
Allà al lluny dels núvols anava sospirant:
-On em porta aquest tótila, em rebrega,
Farà caure les mosques i escarabats ?
Tant tranquil•la en meva tauleta i ara...
El buf cessà i ella caigué entre fullam d’arbre
que l’acolliren com mans que esperen
en un col•lectiu neguitós del que els espera...
les pampes com mans colliren el paper bellugadís
i trobaren ulls oberts per desxifrar
el missatge dels animalons negres i quiets
- T’estimo en la distància sense saber on ets,
Se que existeixes i això val al meu delit...
I les mosques i escarabats es tornaren
ventijol suau que acaronava galtes
i mans i cabellera de la joia de les fulles seques.
DE REBAIXES 14.- 12-7-14.- ANTON.-T.E.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 6 persones més
2 comparticions
Comparteix

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES - FLORS.- A.F.S.

GRAFICS QUE GUARDAVA EL MU PARE-- ANY 1919