TRENETS 187

 No podia deixar seva parla

penjada al horitzó...

Un dia explotaria fresca i dolça

tal qual volgué néixer...

Sols li faltava temps

en la espera,

Que la claror ho inundés tot

com llum que brilla

i no s’apaga ja mai més...

No hi hauria nit fosca,

ara s’establia per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-7-16.

3Lidia Sp, Cèlia Ca la Lluna i 1 més