223.-14-9-18 .- Antonia
Ma ceguesa em malmet el paisatge,
obro els ulls a la claror que em clama
i em guiarà com de escolanet a rector...
Prou em fa falta companyia de crossa
que, percudint, em mostri el sender.
Molt he somniat que el pas és paraula
que transita i escampa el seu alè,
però cec, com sabrà quan la multitud
espera la benedicció que l’emplaci
a netejar de barrumballa el seu camí ?
15-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
