225.- 16-9-18
Senderó que em crides,
posarem bandera al tossal.
Resseguint amb calma i sense pressa
els rèbols quedaran esperant que torni.
Molta costa porta respir pesat i espès,
però es satisfà veient com prospera
en l’altura que mirava com impossible d’assolir.
Tot té dia d’aniversari i de vegades, arriba
per que l’esforç ha set colpidor i feixuc,
aleshores, la satisfacció plena assoleix
l’àlgid clam del deure acomplit.
18-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.
